MARC BASTÉ ALUJAS

Grècia des de Sabadell

Fa més de deu anys vaig passar un estiu voltant amb veler per les illes gregues –les Cíclades, bàsicament–, i des de llavors sempre he tingut ganes de tornar-hi. Va ser un d’aquells estius que et deixa amb ganes de repetir, suposo que en gran part per l’entorn: el paisatge, els pobles, el tarannà local... una sensació que et situava directament a la costa catalana dels anys setanta i vuitanta.

Aquest any tenim la intenció de passar-hi uns dies, finalment, i li vaig comentar a un conegut que hi estiueja de fa temps, per demanar-li indicacions i consells. Ell, que a més de ser un absolut enamorat del país també és un liante deliciós i un animal social, de seguida va fer un grup de WhatsApp amb els sabadellencs que, segons ell, més saben de Grècia, i va muntar un dinar ahir divendres. El dinar va ser un experiment divertit i superinteressant: sis persones sense més connexions entre si que Sabadell, un amic comú i una autèntica passió (o curiositat interessada, en el meu cas) pel país de les 3.000 illes.

La primera conclusió del dinar és que Grècia “enganxa”. Ho explicaven tots a la seva manera, responent a experiències molt diferents. El fill del promotor del dinar, per exemple, un estudiant de 22 anys amb ADN aventurer, està “enganxat” a una de les illes–un autèntic paradís, sembla ser–, però sent la necessitat de “desenganxar-se’n” per seguir explorant el país; d’alguna manera sap que ha de sacrificar el seu petit paradís per descobrir la resta de paradisos grecs.

Un altre dels experts, un reconegut músic sabadellenc, no només hi passa els estius des de fa molts anys –voltant les Cíclades, n’ha conegut més de 50!–, sinó també la resta de l’any, ja que segons diu sempre hi té el cap: llegeix tot el que li cau a les mans sobre Grècia i els grecs, el que el converteix en un autèntic erudit. Un altre dels comensals, també músic, té una perspectiva una mica més hedonista –també important!– i una pila de bons consells sobre com evitar deshidratar-se amb estil...

La segona conclusió és que Sabadell és collonut. On més em muntarien espontàniament un dinar amb gent tan interessant i tan generosa? On més trobaríem un grup d’apassionats experts en Grècia com el d’ahir, només a partir d’una conversa informal? Ahir vaig aprendre molt. Els barris d’Atenes que cal visitar i no surten a les guies; les illes més especials, cadascuna amb la seva celebrity secreta; per què no cal anar a Santorini; quins llibres és imprescindible llegir abans de viatjar-hi... Tanta generositat, però, té una sola condició. Una condició que passa de viatgers en viatgers, i que és l’única garantia de repetir el dinar l’any vinent: els noms de les illes que es recomanen han de mantenir-se en secret. Amb més de 3.000 illes per triar, és fàcil veure com van ser de valuosos els seus consells...

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top