Publicitat
Ciutat

El Centre i la Creu de Barberà, destins preferits per venir a viure

El Centre i la Creu de Barberà són les zones de Sabadell on més persones s'han mudat el darrer any

La Creu de Barberà, el barri on han arribat més persones en relació amb les que han marxat / LLUÍS FRANCO

8.600 persones van venir a viure a Sabadell durant el 2020. La ciutat ha aconseguit mantenir el nombre d’habitants respecte a l’any anterior –amb un lleuger descens del 0,1%– amb 216.337 persones empadronades, malgrat l’impacte de la Covid-19 en la mortalitat (2.200 persones) i la caiguda dels naixements a la ciutat (1.639).

Els moviments migratoris, però, han pogut compensar la caiguda del creixement natural, un fenomen que s’ha donat a les principals ciutats catalanes, assegura Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. L’expert sosté que “Sabadell és una ciutat atractiva”, i ho són especialment “alguns barris”. 

Segons el padró municipal, els destins preferits per als nous veïns l’any 2020 van ser el Centre, que va captar 1.531 nous residents, la Creu de Barberà (1.166 altes) i la Creu Alta (738 veïns). Malgrat que 6.467 sabadellencs van decidir anar a viure a altres municipis, la relació entre altes i baixes és positiva a tota la ciutat. De fet, el barri que més veïns ha acollit en relació amb els que han marxat ha estat la Creu de Barberà, amb una xifra neta de 424 persones en un any, seguit del Centre (371) i de Ca n’Oriac (213), on se situen els principals eixos comercials de la ciutat.

Els serveis, condició bàsica

Cap barri de Sabadell va perdre població, malgrat que hi va haver algunes zones que en van captar menys. És el cas de Can Deu, la Plana del Pintor i Sant Julià, que només van guanyar 38 veïns el 2020. Segons l’investigador del CED, el creixement de nouvinguts als barris no cèntrics més antics –com és el cas de la Creu de Barberà o Ca n’Oriac– es pot explicar per dos factors: o bé per una oferta immobiliària més assequible o bé a causa de les transmissions patrimonials.

Tot i això, es prioritza que els llocs de residència estiguin dotats d’una oferta potent de serveis: “És una condició bàsica, es busquen zones amb oferta escolar, un servei de transport públic potent i atenció mèdica”, destaca Miret.

Els barris amb més població són el Centre (28.896), la Creu Alta (18.603) i la Creu de Barberà (18.381). En termes absoluts, el districte 5 és el que ha experimentat més creixement (natural i nous empadronats per canvis de residència) en un any.

Molts barcelonins

Sabadell ha estat un pol d’atracció per als barcelonins, que representen el 14,6% dels nouvinguts. També Terrassa és el municipi originari del 5,5% dels residents que van arribar a la nostra ciutat, seguit de Barberà del Vallès (4,9%). És un moviment bidireccional: també els sabadellencs que surten de la ciutat tenen com a destí Barcelona (10,4%), Terrassa (7,3%) i Castellar del Vallès (6,2%). Així i tot, en termes absoluts, Sabadell va rebre més veïns dels que va perdre.

Però on es concentra la demanda, segons la procedència? El gerent d’Expofinques Sabadell Centre, Josep Marín, afirma que els barris de Can Llong i Can Gambús són el principal atractiu per als compradors de Barcelona, Sant Quirze i Sant Cugat. “Es valora especialment la bona connexió en carretera i els espais verds de la zona”, explica. Les preferències són diferents en el cas de la mobilitat interna de la ciutat: “El Centre, la Creu Alta i Gràcia continuen sent els barris més demandats”, apunta.

Can Llong, el creixement de la dècada

Els barris que més s’han projectat durant l’última dècada han estat Can Llong i Castellarnau, amb un creixement del 44%, una xifra que s’allunya abruptament del creixement mitjà, situat en un 3,9% respecte a l’any 2011. “A les zones perifèriques de Sabadell hi ha un fort creixement de l’oferta d’habitatge i a uns preus assequibles”, destaca l’investigador. Per darrere se situa el Centre, amb un creixement del 16,5% i Can Feu i Can Gambús, que han captat un 7,5% més d’habitants.

En contrast, hi ha zones que han patit una pèrdua progressiva de població durant l’última dècada, com ara Sant Oleguer (-10,53%) o Can Deu, la Planada i Sant Julià (-10,21%). Sigui com sigui, la Covid també ha impactat en l’evolució demogràfica i ha posat en pausa la dinàmica ascendent dels últims cinc anys. 

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top