[Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
El dia 1 de juny es va començar la vacunació massiva a la Pista Coberta de Catalunya a Sabadell. Segurament, molta gent ni la coneixia. Ja va bé que els sabadellencs coneguem millor la nostra ciutat. Encara que per un àmbit diferent del que va ser construïda, ara s’ha aprofitat. Amb el ritme de vacunacions, esperem que aviat se’n pugui treure profit pel qual va ser realment construïda: l’esport.
Tothom que hi hagi anat, ha vist amb la rapidesa que es vacunaven diàriament milers de persones. La feina era especialitzada i totalment sincronitzada. Cada persona només feia una cosa: ordenar les cues d’entrada, verificar les dades, preparar les xeringues, fer les preguntes i després punxar la vacuna, etc.
Això és un procés industrial en sèrie. En un món on la majoria d’empreses són de serveis, segurament no tothom ha vist funcionar una indústria. En aquest cas, s’ha pogut veure el procés industrial, encara que potser no tothom ho ha associat. També queda clar que els processos en sèrie permeten anar de pressa i ser extremadament eficaços.
Molta gent creu que el procés de producció en sèrie el va inventar Henry Ford. Doncs res més lluny de la realitat. El primer procés de producció en sèrie va ser a l’escorxador de Chicago l’any 1865. Era un procés tan innovador que cada any el visitaven més de mig milió de persones. I d’altra banda, la primera producció d’automòbils en sèrie la va implementar l’any 1901 Ransom Eli Olds, creador de la marca Oldsmobile.
Però tornem al present. Si es pot vacunar massivament és perquè: a) hi ha vacunes i b) estan disponibles en quantitat. El temps normal per treure una vacuna és de 10 a 15 anys i, en canvi, en només onze mesos ja hi havia vacunes per a la Covid. Xavier Sala i Martín ja va avançar a principis del 2020 que això passaria. I com ha estat possible? Primer, perquè s’hi van dedicar les ments més brillants. Segon, perquè era una necessitat global i les empreses biotecnològiques, veient que era negoci, hi han dedicat esforços i finançament, en part estatals. Tercer, perquè en comptes de fer un procés seqüencial en què, quan s’acaba una fase es comença la següent, s’ha treballat de manera concurrent: quan es podia començar la següent fase, encara que no estigués completament acabada l’anterior, ja s’iniciava. També la digitalització hi ha jugat una part important, ja que permetia simular els comportaments de les vacunes i automatitzar processos. De fet, Moderna, biotecnològica completament digital, un cop va tenir l’ARNm (àcid ribonucleic missatger), només va trigar dos dies per obtenir la vacuna. I, finalment, les autoritats sanitàries també van anar de pressa a autoritzar-les.
I un cop tens les vacunes, has d’aconseguir produir-les, envasar-les i fer-les arribar a centenars de països i milers de milions de persones. I, en aquest cas, s’han hagut de construir fàbriques noves o reestructurar les existents per dedicar-les a la Covid, organitzar tota la cadena logística de manera que les vacunes, que s’han de tenir a baixes temperatures i tenen una vida curta, arribin a destí ràpidament, etc.
Ara, tota la cadena industrial i logística està funcionat sincronitzadament i a tot drap. Per això, s’està vacunant de manera massiva.
Com veiem, una cosa que semblava impossible, les empreses privades i la societat civil ho ha aconseguit en un temps relativament curt.
En el mateix temps, l’administració pública espanyola i l’europea han estat incapaces de distribuir les ajudes massives necessàries. De fet, en el meu article Tensió llindar i (des)acceleració econòmica del juliol del 2020 ja ho preveia.
Potser és perquè ni hi ha els millors, ni hi han dedicat prou esforços, ni estan digitalitzats, ni…
A vacunar-se tothom que pugui i encara no ho hagi fet. Bones vacances!
