Publicitat
JORDI SERRANO

Reflexions emocionades sobre Carme Forcadell

[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

El dimarts dia 29 a les set de la tarda es va fer a la porta de l’Ajuntament la rebuda a Carme Forcadell. Forcadell ha estat a la presó per culpa de l’instructor Pablo Llarena, un home amb poques conviccions democràtiques i poc coneixement dels drets humans. I per culpa també dels jutges del Tribunal Suprem encapçalats pel fill de capità legionari Manuel Marchena que van condemnar-la pel simple fet de defensar el poder legislatiu contra el judicial. Pur i simplement així. Marchena no entén el que és un debat parlamentari i proposa fins i tot prohibir els debats abans que es produeixin. És una extralimitació que en qualsevol país amb tradició democràtica significaria l’expulsió del càrrec. En una democràcia hi ha d’haver tres poders: l’executiu, el legislatiu i el judicial. I si aquest darrer vol manar els altres és que té poques conviccions democràtiques. De fet, ens manen gent que ningú ha escollit: els jutges i el rei.

Bé, anem al dia de la rebuda a l’Ajuntament. Crec que hauria estat bé que l’alcaldessa, Marta Farrés, la rebés oficialment. La discrepància política no ha d’estar renyida amb la cordialitat. De fet, Forcadell va formar part d’un govern amb el PSC. El PSC sap perfectament que la cúpula judicial està copada per gent poc professional d’extrema dreta i a la que puguin aniran a per ells. I si no, al temps, de símptomes alarmants n’hi ha molts. Ara no tinc espai per explicar-ho aquí.  Els  votants socialistes sabadellencs ho haurien agraït.

Però el que volia és fer una reflexió a l’independentisme sabadellenc. A la plaça de Pi i Margall (ara plaça de Sant Roc gràcies al franquisme) ens vam aplegar unes mil persones. Abans que algú em critiqui per dir-ne massa o massa pocs, diré que no sé comptar manifestants. Perquè quedi clar, vaig trobar que hi havia molt poca gent, atenent el fet que anàvem a rebre una sabadellenca que s’ha passat tres anys i mig a la presó injustament. Votants sabadellencs al referèndum de l’1 d’octubre del 2017 van ser aquests: 54.058 van votar sí a la independència, més els que van anar a votar no 6.865 i en blanc 1.292. En total, 62.215 sabadellencs. Crec que almenys 50.000 sabadellencs haurien hagut d’estar a la plaça. I tots aquells que estan en contra de la independència però creuen en l’estat de dret i els drets humans també hi haurien d’haver estat.

Hi ha gent indepe que diu que està decebuda, altres que estan cansats, altres que ara passen perquè es pensaven que tot aniria molt ràpid. Què es pensaven? Que arreglarien el que no s’ha arreglat des del 1714? La necessària autocrítica del món independentista ha de començar per cada un dels ciutadans. No pot ser que només exigim comptes a aquells que han estat més de tres anys a la presó. És el món a l’inrevés.

L’acte va ser molt emocionant. La vida política massa sovint està presidida per la impostura, de tant en tant, vivim moments on la política de veritat s’expressa amb tota la seva cruesa, com quan una sabadellenca torna a la ciutat després de tres anys de la presó. Amics lectors del Diari de Sabadell, això va per llarg, guanyarà qui sigui més intel·ligent i més perseverant. Per si algú encara no ho sap, això no és Gran Bretanya ni el Canadà. I si algú té una idea genial que serveixi de drecera, que truqui al diari i que li facin una entrevista.

Jo vull recordar que després de l’afusellament d’un dels dirigents de la JSU, el sabadellenc  Jaume Girabau, de 27 anys, un grup de ciutadans on hi havia Josep Xinxó i Margarita Muro, van iniciar la resistència l’any 1942. Aquest grup d’antics militants de la JSU sabadellenca van aguantar entre tortures, presó,  exili i camps de concentració fins a l’any 1977. Per si de cas algú encara creu que la llibertat va venir de la mà del rei fugit.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top