Mirar els ulls del Carlos és mirar la tristesa d’una memòria que s’esvaeix i uns records cada cop més llunyans. Tanmateix, les seves mans no coneixen el descans ni el lament. Nascut a Múrcia fa 78 anys, diu que ha treballat a tot arreu: “Tot el que he pogut i més”. Però la seva veritable passió sempre han sigut les pinces i la pega. Les maquetes, per a ell, són “bufar i fer ampolles”, explica somrient. Hi ha dedicat tota una vida d’amor i paciència. Va arribar amb la mare i el germà als 12 anys.
I ben aviat, als 14, ja estava treballant “al ram de l’aigua” voltant per les diferents fàbriques tèxtils d’aquell Sabadell dels teixits dels anys cinquanta i seixanta, com el Molí Galí o Ca l’Estruch.
Amb el temps va decidir estudiar lampisteria i amb el seu germà van fundar un negoci que els va permetre una vida sacrificada, sí, però construïda amb els fonaments de l’esforç propi. Va ser durant la seva estada a la marina, a Mallorca, quan va veure que les seves maquetes eren de veritable admiració: “Estava fent una barqueta de pescadors i el comandant va dir que li agradava i que li ensenyés quan estigués feta; com a premi, em va donar un bitllet amb una setmana de permís”, explica emocionat sobre la primera maqueta que va construir.
Una de les masies de Sabadell reproduïdes per Carlos López, durant una exposició al Casal Pere Quart, aquest mes de juliol / Victòria Rovira
“A mi sempre m’ha agradat la feina manual i aprofitava el plom que sobrava de les canonades de la feina per fer-lo servir a les maquetes”, recorda sobre els seus inicis. Al principi es va centrar en els vaixells i tot i que no recorda quants en va fer, enumera amb il·lusió cadascun dels detalls d’aquell model de radiocontrol que va inaugurar navegant per l’estany del parc de Catalunya.
La seva és una personalitat pragmàtica, no feta per als grans discursos, però sí per mostrar amb l’habilitat la meticulositat que porta dins. Una habilitat que va fer que ben aviat, en les seves sortides de cap de setmana per la Vall d’Aran, comencés a fer fotos i replicar algunes de les esglésies, ponts i masies més imponents del territori, entre elles, totes les de Sabadell.
Una veritable col·lecció de patrimoni en miniatura que el doctor Aguilera, el seu metge, va instar que ensenyés a la ciutat i que, al llarg de l’estiu, es pot veure a diferents espais de la ciutat.
