Oci i cultura

Alerta per la desaparició de rajoles i robatori de plaques

A la destrucció de rajoles modernistes de la Casa Casajoana s’hi afegeix el robatori la placa dedicada a Mossèn Camil Geis del carrer de Gràcia

Les rajoles modernistes / LLUÍS FRANCO

No ha estat pas bona setmana per als elements patrimonials de la quotidianitat de Sabadell.

Dimarts apareixien a un contenidor d’obres desenes de rajoles hidràuliques modernistes, fruit de les obres a la casa Casajoana (carrer de la Creueta). L’edifici, projectat per l’icònic arquitecte sabadellenc Josep Renom, està inscrita en el Pla Especial Urbanístic de Protecció de Patrimoni de Sabadell (PEPS), però només està catalogada la seva façana i estructura de l’edifici.

La decoració arquitectònica interior (com ara motllures, forjats, vitralls, fusteries, arrambadors o el paviment original) en queda exempta. Tanmateix, la seva pèrdua també és un exemple de la desaparició del patrimoni.

Des de la Fundació Bosch i Cardellach sostenen que no s’ha d’agafar com un fet aïllat, ni molt menys culpar i assenyalar el seu propietari. Però sí que volen encetar el debat sobre la seva preservació. “Ens agradaria que hi hagués més campanyes de conscienciació ciutadana que posin de manifest tots aquests elements arquitectònics que, tot i no estar protegits, haurien de gaudir de més valor”, asseguren.

“Ètica patrimonial”

Així mateix, l’historiador de l’art Patxi Ocio Casamartina, consultat pel DS, sosté que un edifici patrimonial que només conservi la façana ja no s’hauria de considerar gaire un edifici històric. “És només el seu esquelet, la seva closca, la pell abandonada de la serp. Amb altres paraules, quan demano un coulant vull que hi hagi xocolata dins, si no, perd tota la gràcia”.

Ocio hi afegeix: “És evident que tothom pot tenir el seu propi gust estètic, però si un és propietari d’un immoble d’interès patrimonial, potser s’espera que tingui un cert tacte, una certa cura d’allò que custòdia temporalment (i subratllo el factor temps, i més encara quan es tracta d’edificis de més d’un segle d’antiguitat)”.

De fet, segons Ocio, és aquí on hi hauria d’aparèixer un factor important que podríem anomenar ètica històrica o patrimonial. “A parer meu, hauria de prevaldre per sobre del gust estètic merament i passatgerament personal”.

Un curiós mira l’indret on hi havia la placa / VICTÒRIA ROVIRA

Al carrer de Gràcia

Així mateix, una placa històrica dedicada a Mossèn Camil Geis ha desaparegut, amb nocturnitat, algun vespre d’aquesta setmana. Ubicada al número 4 del carrer de Gràcia, els veïns de l’edifici consultats desconeixen el motiu pel qual s’ha tret la placa. Els obrers que reformen els baixos de la famosa botiga de joguines Ribas també en desconeixen l’autoria.

No és l’únic cas de desaparició de plaques, ja que els experts sospiten que posteriorment es venen i es fonen. Fa un temps ja va desaparèixer el rètol de l’escultura dedicada a l’Agent Comercial, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. I també va desaparèixer la placa posterior del monòlit del Mestre Olivella (al barri de la Creu Alta) i la placa d’handbol al parc de Catalunya.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top