Publicitat
Ciutat

Soraya Rodríguez (Ràdio 4): "El periodisme s’aprèn exercint-lo"

Nascuda al Parc Taulí el 1977, és la nova directora l’emissora en català d'RTVE

La nova directora de Ràdio 4, Soraya Rodríguez / CEDIDA

La màgia de la ràdio, com es coneix popularment l’estima per a aquest mitjà de comunicació, va encisar la cerdanyolenca Soraya Rodríguez Contreras de ben petita. Nascuda el 1977 al Parc Taulí, aquesta veïna de Cerdanyola té una gran estima i relació amb Sabadell. Després de vint anys a Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), ha estat nomenada directora de Ràdio 4, l’emissora en català de la cadena estatal.

Quin és el seu vincle amb Sabadell?

Hi vaig néixer, com tots els de Cerdanyola, tant jo com els meus dos fills. El meu avi hi vivia i ell tenia un bar a la Gran Via que es deia El Gallo Rojo. El meu pare també vivia a Sabadell. I els avis paterns venien de Múrcia i es van conèixer aquí. De petita, la meva àvia paterna va viure en una de les coves de Sant Oleguer. Jo vaig estudiar 3r de BUP i COU al Ramar, tot i que aleshores ja vivíem a Cerdanyola. Tinc molta relació amb Sabadell!

Quan va descobrir la seva vocació periodística?

Molt aviat. La meva mare recorda que de petita volia ser corresponsal de guerra. Segurament m’agradava perquè era el més perillós, si fos ara segur que estaria a l’Afganistan. No recordo quina idea tenia jo del periodisme més enllà de viatjar en un lloc emocionant, suposo que tenia una idea més romàntica i no era conscient que en un conflicte armat t’hi jugues la vida. Sempre m’ha agradat molt llegir i escriure i pensava que les històries més emocionants havien de ser en un lloc on passaven moltes coses i potser no tenia la sensació que era perillós.

Amb els anys, com ha anat creixent com a periodista?

Durant la carrera universitària, professionalment em vaig criar a Ràdio Barberà. De jove feia taekwondo al gimnàs de Barberà i el professor em va dir que col·laborava en un programa. Em va dir d’ajudar-los, hi vaig anar i m’hi vaig quedar. Soc periodista gràcies a gent com Lluís Ricart, que va morir fa tres anys. El periodisme és un ofici i és molt difícil academitzar-lo. El movimiento se demuestra andando i el periodisme es demostra i s’aprèn exercint-lo. Vaig fer les pràctiques a RTVE i ja m’hi vaig quedar. He tingut molta sort, mai he hagut de buscar feina, sinó que m’ha buscat a mi. El meu pare és paleta i la mare, mestressa de casa, soc l’única de la família amb estudis universitaris, no tinc padrí, no conec ningú. Molts cops és estar en el lloc adequat en el moment adequat.

Ha treballat de redactora, cap d’informatius, adjunta a direcció i ara directora. Què prefereix?

Sempre m’he dedicat a fer la feina de base, que és la que m’encanta. Això és estar amb l’ordinador, l’aparell de gravació, el micròfon i intentar fer una crònica a tot drap. Sempre m’ha donat molta adrenalina i ho he gaudit molt. Però acceptes llocs de responsabilitat per intentar posar aquesta passió a la resta de la feina i intentar transmetre-la a l’equip humà.

Quins són els reptes principals que perseguirà com a directora de Ràdio 4?

Fer una ràdio bonica, propera, moderna. Tots els que fem ràdio ens trenquem les banyes perquè ens escoltin els joves; la informació és bàsica i avui dia no en consumeixen. Potser hi ha alguna cosa que no fem bé. Hem d’adaptar el contingut a la forma de consum.

La periodista sabadellenca Soraya Rodríguez dirigirà Ràdio 4

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top