L’ús de la mascareta a l’exterior ja no és obligatori si es pot mantenir la distància d’1,5 metres, però tot i això, la majoria de gent la segueix portant. Passat pràcticament un mes des que va deixar de ser obligatòria, Pilar Llobet encara es posa la mascareta sempre que surt al carrer. Ho fa mentre no millori la situació, tot i que per prescripció mèdica assegura que se la podria treure. Però tot i les incomoditats que suposa, prefereix portar-la “per por que els altres no em passin res”. A parer seu, “és de sentit comú que ens la posem, tal com estan les coses”.
En una situació similar es troba Antonio González, que assegura que “sempre l’he portat”, no me l’he treta mai” perquè “si no ens la posem, això no s’acabarà mai”. Llobet afegeix que una altra cosa és veure com es compleixen o no certes recomanacions o normatives. “Qui es canvia la mascareta cada vuit hores, per exemple?”, es pregunta, igual que es mostra preocupada pel comportament de grups de joves que fan botellón sense mascareta o fumadors que expulsen l’aire mentre caminen pel carrer.
Preocupació per l’entorn
El catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona José Antonio Rodríguez ha estudiat el comportament de la població durant tota la pandèmia. D’entrada, en aquest moment en què s’han disparat els casos de Covid-19, apunta que “gran part de la població es posa la mascareta no tant per la normativa sinó per responsabilitat veient que estem en un moment molt preocupant”.
En aquest sentit, Rodríguez assenyala que la preocupació sol ser més per protegir els altres que la mateixa persona. El fet de protegir-se un mateix té més a veure amb l’edat: com més gran s’és, es nota el perill més a prop. I tothom veu les notícies i sap que el coronavirus ha estat més agressiu per a la gent gran.
En l’escala de preocupacions, segons el catedràtic, després hi trobaríem les econòmiques, tant personals com empresarials i del mateix país per la duració i la magnitud de la pandèmia.
