Publicitat
JORDI SERRANO

Els joves ens enviaran a fer punyetes

[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Sobre els joves recauen tota mena de crítiques. Antigament la gent volia que els seus fills i els seus nets visquessin millors que ells. Ara no, ara el neoliberalisme esta trencant tots els esquemes de milers d’anys. Des de els anys setanta l’únic important és l’egoisme i per tant l’afany de lucre per sobre de qualsevol altra valor. Va començar Margaret Thatcher quan va dir que no existia societat sinó només individus. I als darrers anys estem assistint a una enorme propaganda que ratlla la pornografia, com el tòtil del Jeff Bezos que s’acaba de pixar a la cara de tots aquells que compren a Amazon dient que gracies que m’heu pagat el viatge. Una pena que el Blue Origin no hagi tingut pana i s’hagi quedat donant voltes indefinidament per l’espai.

Bé tornem als joves. D’ells es diu que son egoistes perquè no volen tenir fills, que son dropos perquè no volen treballar, que son pòtols perquè no volen marxar de casa fins als 30 anys. I ara que son uns inconscients i irresponsables perquè han creat la cinquena onada del virus. Anem a les dades, Catalunya està a la cua d’Europa en diners per alumne, en canvi son molt avançats amb nombre d’alumnes per aula.

Les taxes universitàries han augmentat brutalment, creant una nova selectivitat amb els màsters i postgraus només accessibles als fills dels rics. Portem quaranta anys amb uns nivells d’atur que son més del doble que la mitjana europea. A més en aquest quaranta anys ha augmentat la precarietat de tal forma que és vista ja com una forma de vida. Un autèntic fracàs de la democràcia. I es clar la gent jove en aquestes condicions no té fills. No perquè no en vulguin tenir, sinó perquè si en tinguessin tindríem uns problemes socials inabastables.

I el més increïble és el desinterès de la gent gran: cap manifestació, cap protesta. I els més increïble és que deixem pel final als joves en les vacunacions i llavors els critiquem perquè tenen el Covid. Molta barra, no?

Els adults es comporten tots com neoliberals, primer jo i després encara que siguin els meus fills que es fotin. Cal situar les polítiques d’emancipació juvenil   la prioritat numero 1 del país. Sinó potser un dia s’emprenyen, prendran el poder i diran que les pensions ens les pagui el microcefàlic del Bezos.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top