Mascaretes, rentadores, bateries, neveres i ampolles de refresc buides són els residus que diàriament es troben al Rodal de Sabadell. Per què passa? Quins són els principals factors? Quin paper hi ha jugat la pandèmia? La ciutadania està prou conscienciada? La pressió del Rodal va a l’alça, els residus abocats creixen cada dia.
La principal causa és el mal ús que en fa la població, segons assenyala un dels membres de l’ADENC, Gerard Codina. Tanmateix, l’entitat informa que feia dècades que el riu Ripoll, el Torrent de Colobrers i el Bosc de Can Deu no eren tan recurrents com ho són ara.
ESPAIS RECURRENTS
Una conseqüència directa és la brutícia que es deixa a la natura. A dia d’avui, CIPO té 5 brigades de neteja que s’encarreguen de la recollida de residus del rodal de la ciutat i del Riu Ripoll, però n’han sol·licitat una sisena perquè “no donen abast”, explica el director de CIPO, Xavier Martínez. Tot i això, coneixen a la perfecció els punts més calents i complicats són: Sant Vicenç de Jonqueres, a l’entorn de Can Puiggener; La Salut, ubicada al camí de Castellar i la Font dels Gitanos, situada a l’Horta Vella.
“És on hi ha més afluència de gent” apunta. Tot i això, segons ell, altres “zones perilloses” són les taules de pícnic situades a l’aire lliure o els espais per a fer barbacoes. Martínez apunta que el principal problema és que allà hi abunden tot tipus d’envasos, “la gent no ho recull”. D’altra banda, s’ha comprovat que durant el mes de juliol, hi ha hagut més abundància de deixalles a les zones esmentades. La ciutadania aprofita el bon temps per gaudir de l’espai d’oci.
“LA POBLACIÓ HA DESCOBERT EL BOSC”
El confinament municipal ha provocat que el veïnat s’iniciés a diferents esports a l’aire lliure: com és el ciclisme, les curses de resistència, o bé, el senderisme. Aquest últim és el cas de Míriam Gili, caminadora i veïna del centre de 52 anys.
Ella explica, que després del confinament tenia ganes de provar noves rutines “anar a caminar pel riu és un hàbit molt agradable i saludable. Sembla que ha vingut per quedar-s’hi”, assegura. Tot i això, ella n’és conscient que la quantitat de residus al riu no s’haurien de normalitzar: “a cada metre hi ha alguna deixalla, siguin mocadors, ampolles o bosses”.
Un altre cas és el de l’Oriol Pardo, muntanyista i amant de la natura, veí de l’Eixample de 21 anys. Pardo s’ha adaptat al que tenia a l’abast: “el confinament municipal m’ha fet acostumar al Rodal de Sabadell, no tinc cotxe i per tant, és molt pràctic sortir a fer esport aquí”. Ell apunta que el riu està ple de deixalles, però únicament en les zones concorregudes. Per contra, explica que els camins més aïllats estan verds i nets.
Plàstics i deixalles / VICTÒRIA ROVIRA
En aquesta línia, es mostra el cap operatiu de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF), Pepe Hervás: “La gent ha descobert el bosc després de la pandèmia i té molta fixació”. En aquest sentit, explica que amb l’incivisme la situació es multiplica i la natura perilla.
Tot i les circumstàncies, Hervás té clar que des de l’ADF no hi poden fer res, “és una feina que no ens pertoca”. També, la nova normalitat ha estat marcada per l’esport a l’aire lliure. La venda de roba d’esports i bicicletes han augmentat de forma exponencial als darrers mesos.
D’aquesta manera ho confirma, el responsable de màrqueting de la botiga de bicicletes Escapa, Tony Valcárcel: “el boom de bicicletes ha estat en l’àmbit local, comarcal, nacional i fins i tot mundial”. Explica que la majoria de compradors eren nouvinguts al sector. En aquesta línia, manifesta que la nova tendència té una doble cara: en primer lloc, el benefici pel sector i la motivació de fer esport per part de la gent “és bo per a la salut física i mental”.
Però, d’altra banda, Valcárcel lamenta que els boscos s’han vist maltractats. “Hi ha molta gent que no està acostumada a sortir a caminar, i ara s’han incorporat al sector”. Segons ell, ha estat una causa directa el fet que tots els gimnasos interiors estiguessin tancats: “molta gent que feia spinning ha decidit passar a la bicicleta de muntanya. No tenien alternativa”. Alhora, lamenta que el problema es troba en el fet que la gent no té consciència ni respecte cap a la muntanya.
A TOCAR DE CAN PUIGGENER
A tot el Rodal de la ciutat s’hi acumulen residus. Però, segons confirmen fonts de l’ADENC i de CIPO, una de les zones més afectades són les que queden a prop del barri de Can Puiggener, com pot ser Sant Vicenç de Jonqueres. El president de l’Associació de Veïns de Can Puiggener, Manolo Corral, reforça la idea: “Constantment ens trobem residus a prop de casa, hem fet moltes queixes, però no se’ns fa cas”, manifesta.
Tot i que considera que és un problema que s’ha agreujat amb el confinament, assegura que “no és nou. Fa molts anys que ens trobem en dins d’aquesta dinàmica”. Corral lamenta que constantment es trobin residus a prop de casa: “Hem fet moltes queixes, però mai no se’ns fa cas”, lamenta. Fa molts anys que ens trobem en dins d’aquesta dinàmica”.Corral té clar que en primer lloc, la culpa és de la ciutadania, ja que “hem de responsabilitzar-nos dels nostres actes”. Tot i això, considera imprescindible que s’inverteixin diners per poder revertir la situació.
FÀBRIQUES ABANDONADES
Un dels objectius per a molts sabadellencs és aconseguir un espai natural, net, lliure de contaminació i que serveixi per poder fer esports a l’aire lliure, però combinar-ho amb l’oci i l’activitat econòmica. Així ho plasma Rosvi Moix, membre de l’Associació per l’Impuls de l’àrea del Riu Ripoll i presidenta del Gremi de Fabricants: “L’àrea del riu ha de quedar integrada a la ciutat i ha de tenir un fàcil accés. Per això, un factor molt important és reconstruir les fàbriques abandonades”.
En aquesta línia Moix té clar que és necessari revertir la situació, perquè les naus en desús situades al riu ripoll es converteixen en un emmagatzematge de deixalles. Tanmateix, té clar que l’incivisme és fruit de la gent, i l’única manera de capgirar la situació és conscienciar a la ciutadania.
UNA CRIDA A LA RESPONSABILITAT
L’estiu de l’any passat, el paisatge del Rodal de la ciutat era similar el d’enguany, però tot apunta que anirà incrementant la deixalla. Xavier Martínez apunta que el que estem veient és que hi ha un increment important de públic. Així mateix, assegura que han volgut posar fil a l’agulla al problema, però ha estat insuficient: “Hem posat més papereres i de més grans, però ens les hem trobat pintades”.
Martínez lamenta que la solució generi vandalisme i encara més dificultat per les brigades. Ell conclou que és necessari que tothom posi el seu granet de sorra, per poder revertir la situació i convertir el Ripoll en un espai net, sostenible i de lleure. Les entitats vinculades amb el medi ambient i amb la responsabilitat de l’entorn natural, volen vetllar per aconseguir un dels objectius definits com a “imprescindibles”: aconseguir un espai natural agradable, lliure de deixalles i de contaminació.
Mascareta utilitzada / VICTÒRIA ROVIRA
Resfrescos buits / VICTÒRIA ROVIRA
