[Tona Codina, publicista i consultora de comunicació]
Fa un temps es va fer viral una portada premonitòria de la revista New Yorker, de l’il·lustrador Adrian Tomine. És del 2008 però encara és vigent i la pots trobar fàcilment. Mostra un carrer tipus Brooklyn, amb la façana d’una casa i la d’una llibreria al costat. A la porta de la casa, un missatger d’Amazon entrega un paquet a la mestressa, la qual es mira el veí llibreter mentre recull el paquet. El veí està tancant la botiga amb pany i clau, sembla que per sempre: hi ha una nota de comiat a la porta. El llibreter es mira la veïna. No li veiem la cara perquè està d’esquena, però no cal.
La imatge em va impactar i em torna al cap cada cop que faig una comanda al gran monstre de la distribució. Llavors busco alguna excusa per no flagel·lar-me. Que si ho necessito ja, que si he d’anar a la botiga perdré massa temps… tots ho fem, oi? O tu ja no?
Jo encara tinc una mica de remordiments i llavors hi ha una frase que em ve al cap, arran d’aquesta imatge: si volem que a les ciutats i als pobles hi hagi botigues, no comprem a Amazon. Potser la sentència és massa apocalíptica i no n’hi ha per tant, però aquest hivern, la postal fantasmagòrica dels carrers desolats i mig a les fosques per les restriccions de la pandèmia ens ha posat davant dels nassos com no volem que sigui l’espai que habitem.
Però no han estat aturats. Com va dir aquest any l’expert digital Genís Roca: “El 2021 és l’any de reinventar-se i provar, el públic hi està disposat i és ara quan pots equivocar-te. Després ja serà massa tard”. En aquesta línia, durant el darrer any llarg hem comprovat com els comerços i restauradors han millorat la seva atenció al client obrint canals de WhatsApp, portant la comanda a casa o fent lliurament per recollir i s’han espavilat a les xarxes socials.
Com que per als comerços gestionar una botiga on-line no els és fàcil –el miratge d’internet demana molta més atenció i hores de feina del que sembla– i vendre a través d’Amazon s’està rebel·lant menys rendible, hi ha qui es reinventa. Un exemple que he descobert és el de la cistelleria Masclans, que han fet el pas i s’han digitalitzat. Són al nou portal català Cliccat.cat. M’ha encantat trobar-los allà i poder comprar-hi un cistell artesà. Preguntant, he vist que hi són arran de la creació de la nova associació Sabadell en Xarxa, que està impulsant el comerç omnicanal, és a dir, a través de diferents plataformes coordinades. Doncs aquest és el camí. Jo tampoc no coneixia Cliccat.cat, es veu que vol ser l’Amazon català, on puguem trobar el comerç local i, a més, amb un servei de lliurament ràpid garantit.
De fet, hi ha alguns comerços de Sabadell que han estat ràpids i ja són al portal. Si la cosa xuta, pot ser una bona manera de contradir la portada de Tomine. Ara només falta que, a més de ser presents també a les xarxes, s’ho prenguin seriosament, prioritzin generar continguts de qualitat, lluny de les promocions queques i les fotos borroses amb logos impossibles. A les xarxes, els catàlegs d’ofertes no atrauen, la clau és donar valor emocional als productes i als serveis, fent-se estimar, transmetent passió per l’ofici.
Una altra de les idees potents que ofereix Sabadell en Xarxa és la d’oferir la distribució sostenible de mercaderies i per això ha signat un conveni amb una cooperativa, La Sàrria, que proposa la distribució de mercaderies amb bicicletes elèctriques de càrrega.
Així que sembla que el camí està obert i que el comerç s’ha pres la seva reinvenció seriosament. Mentrestant, seguiré connectant-me, amb alegria Km 0 per buscar cada cop que ho necessiti, alternatives al gegant del pi.
