JORDI SERRANO

El passat i el futur de la Cooperativa La Sabadellenca

[Per Jordi Serrano, Historiador i rector de la UPEC]

Aquests dies s’està parlant molt del tancament del Teatre el Sol. Quan tornem de vacances prometo fer un article més llarg sobre la qüestió. En el seu moment vaig fer un llibre sobre Joan Salas Antón encarregat per la Fundació Roca i Galés. Salas va ser un sabadellenc cabdal en la construcció del cooperativisme a Catalunya i a Espanya i el primer representant del cooperativisme espanyol a la direcció de l’Aliança Cooperativa Internacional. A més va ser, és clar, el president de la Cooperativa La Sabadellenca i qui va fer possible la construcció del magnífic edifici del carrer del Sol. Si fem una comparació pel nombre d’habitats, si ara el moviment cooperativista tingués la força d’aleshores, es faria un gran edifici a l’Eix Macià on hi ha el pàrquing de cotxes.

Vaig pertànyer a un grup de joves que ens reuníem i fèiem activitats a les golfes de la cooperativa, després vaig treballar a finals dels anys setanta al restaurant de la cooperativa amb els mítics Ramon Rosas i Miquel Gasull. I ja en aquells dies la situació de l’edifici era precària. Hi va haver un moment en què l’edifici assetjat per múltiples hipoteques va ser posat a la venda per quatre duros. El primer ajuntament democràtic no el va voler comprar. 

Sabadell és una ciutat ximple, durant quaranta anys ha governat l’esquerra però no han sigut capaços de preservar l’Obrera, ni el Círcol Republicà Federal del carrer de Narcís Giralt, ni la Cooperativa La Sabadellenca. Són els tres edificis més emblemàtics i signe d’identitat de l’esquerra sabadellenca.

En canvi, ens hem gastat els diners, molts diners comprant i arreglant el Teatre Principal, lloc emblemàtic d’esbarjo de la burgesia, el Despatx Lluch i les fàbriques dels amos, la més recent l’Artèxtil i la gran fàbrica Sallarès Deu. Això sí, ara a l’edifici de la Caixa de Sabadell hi posarem una botiga de roba. Increïble. De cara a l’any de la capitalitat de la cultura, potser que l’Ajuntament es plategi salvar aquests dos emblemàtics edificis. L’Obrera ja el va tirar a terra Antoni Farrés una nit perquè s’hi havien allotjat uns insubmisos que emprenyaven. Entre ells, Xavier Domènech. O sigui que el problema ve de lluny.

Seria lògic que, com es fa a Barcelona, l’Ajuntament comprés i arreglés l’edifici i el cedís a la gent del teatre. Alhora, caldria pensar a recuperar al primer pis la biblioteca de la cooperativa, que va ser la primera biblioteca popular de la ciutat amb llibres de Tomàs Viladot i del mateix Salas Anton, molts dedicats per les primeres espases de la intel·lectualitat catalana i espanyola del moment. Ara estan en caixes a l’Arxiu Històric de la ciutat. És l’equivalent sabadellenc de la Biblioteca Arús de Barcelona. 

Bé, bones vacances, poseu-vos la mascareta per dormir, beveu només aigua i mengeu sobretot molt d’enciam. Així tindreu ganes de deixar de fer el pòtol.

Comentaris
To Top