Publicitat
MANEL CUNILL LLENAS

Conviure amb el foc

[Manel Cunill i Llenas, ambientòleg]

L’agenda mediàtica del nostre país ja té un espai reservat cada estiu per abordar amb més o menys intensitat el relat de l’incendi forestal de torn. Asseguts a la gandula i gràcies a les imatges televisives sembla que estiguem seguint un xou minut a minut, però més aviat és una tragèdia grega.

És cert que el foc forma part de la nostra cultura mediterrània i que sempre ha estat present en moltes activitats tradicionals i de gestió del medi natural. I molt especialment quan va esdevenir una de les fonts d’energia de l’època. D’altra banda, el bosc és un patrimoni natural preuat pels béns i serveis que ofereix. Al llarg de la història ha viscut episodis de tota mena i si recordem les primeres imatges fotogràfiques, podrem veure moltes de les nostres contrades despullades d’arbres. A partir de la segona meitat del segle XX la superfície forestal s’ha vist incrementada de forma notòria. Per exemple, els darrers vint anys a Catalunya ha crescut la superfície forestal en 145.000 hectàrees.

Les xifres dels darrers quaranta anys a Catalunya ens certifiquen que hem viscut diferents episodis de focs forestals que han afectat el nostre medi natural i tristament també han provocat la pèrdua de vides de persones. L’any 1994 es varen assolir dos rècords històrics pel que fa al nombre d’hectàrees calcinades i el nombre d’incendis. En concret, 75.702 hectàrees incinerades (no gaire lluny de les 65.811 de 1986) i 1.216 incendis. Amb tot, la mitjana d’aquests quaranta anys pel que fa al nombre d’incendis anuals és de 628 i de la superfície cremada de 7.549 hectàrees. El fet que s’hagi produït un increment de la superfície de bosc no ha comportat que s’hagi augmentat el nombre d’incendis, ni la superfície cremada. D’altra banda, des del 2005 hi ha una tendència a la baixa amb relació al nombre d’incendis anuals. Per tant, el problema no rau tant en l’increment de la superfície forestal sinó en el factor humà. I especialment amb totes aquelles activitats que poden iniciar o afavorir un foc al bosc.

A la dècada dels vuitanta i noranta els serveis de prevenció i extinció d’incendis varen iniciar un procés de millora amb l’objectiu de combatre els incendis forestals més eficientment. L’actualització del parc mòbil, l’increment de les xarxes de detecció immediata del foc, la revisió i actualització del model dels mitjans aeris d’extinció i llur deslocalització en el territori, l’ús de la tecnologia de la informació de dades són algunes de les accions desenvolupades. A més, cal destacar el paper dels Ajuntaments i de les Agrupacions de Defensa Forestal en aquest rol de capil·laritat per arribar a tot arreu. Un compendi de mesures que també han donat resultats força satisfactoris per resoldre amb el mínim de temps possible un incendi forestal i evitar que es faci gran.

Ara bé, les temperatures elevades o la maca de precipitació, en definitiva, les variables meteorològiques i també les climàtiques que afecten els nostres ecosistemes naturals no les podem “controlar”. Per tant, l’escenari actual esdevé complicat per atenuar aquest efecte al medi natural. L’autoresponsabilitat amb el nostre entorn natural és ineludible. I no s’hi val a apel·lar a tercers allò que no som capaços d’assumir personalment.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top