[Josep Mercadé, periodista]
Encara no sabem si a Sabadell tindrem Festa Major enguany, però els veïns del barri de Gràcia ja s’han queixat davant d’un possible trasllat no confirmat de les Barraques a la plaça del Treball. No passa dia que veiem indrets plens de gom a gom on la gent més jove gaudeix de festes ‘il·legals’ on l’al·licient principal és la conquesta d’espais de llibertat davant les restriccions imposades per la Covid-19.
El fenomen de les botellades no és una cosa de fa dos dies, sinó que s’allarga en el temps. Reprodueix esquemes de fa dècades adaptats al moment present que s’ha vist agreujat pels mesos de restriccions provocades pels successius confinaments i limitació de moviments. Sorprèn que sigui un fenomen a l’alça. Sobretot per la gran capacitat de convocatòria i de reunió en un entorn determinat, si pot ser, apartat però amb capacitat suficient per aplegar el major nombre possible de persones.
Ho veiem a la costa catalana, a les Balears, però també a qualsevol altre indret. Us poso l’exemple d’un municipi segarrenc de 1.100 habitants que fa pocs dies va celebrar la seva Festa Major amb restriccions d’actes per a la gent més jove per culpa de la pandèmia. En dues nits, més de 300 persones es van aplegar a l’exterior de la piscina municipal per fer un d’aquestes macrobotellades. L’endemà l’espai havia quedat farcit de deixalles. Durant la nit hi va passar una patrulla de Mossos que va deixar fer.
Aquest cas pot il·lustrar el que passa a molts municipis on veïns i ajuntaments posen de manifest la seva impotència per aturar-ho. Demanen més vigilància i control per evitar que la gent més jove surti al carrer més enllà de les hores permeses per gaudir de la nit amb la companyia d’altra gent que té ganes de fer el mateix.
No cal dir que aquest acaba sent un peix que es mossega la cua i que amb repressió difícilment es podrà aconseguir aturar-ho si és que realment la solució ha de ser aquesta. El més probable és que d’un lloc es vagi a un altre (i així anar jugant al gat i la rata).
Davant d’aquesta allau proposo crear una mena de ‘botellòdroms’ en zones allunyades de punts habitats on, amb poca inversió per part d’ajuntaments, es podria dotar de serveis mínims per millorar la higiene com ara lavabos portàtils, contenidors, etc. La capacitat d’autogestió de la gent que hi participa pot garantir un cert bon funcionament apel·lant a l’auto responsabilitat. La resta creuar els dits.
