La Casa Romeu, entre l’avinguda de l’Onze de Setembre i el carrer de Vila Cinca, és un dels emblemes de la Creu Alta. Bé ho sap el sabadellenc Lorenzo Domínguez, que va fer aquesta fotografia motivat per trobar elements singulars de la ciutat. “Vaig veure que algú deia que no hi havia coses maques a Sabadell”, explica, i convençut que aquesta percepció és errònia va sortir al carrer a buscar arguments per rebatre-la.
La Casa Romeu, fotografiada per Lorenzo Domínguez (CEDIDA)
Al seu parer, “buscant, trobes monuments, places o coses interessants”. Domínguez considera que la casa Romeu té un encant particular, ja que és d’estil noucentista -va ser edificada el 1918 per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot– i “està molt ben conservada, es veu en bon estat”. Entre els elements que destaquen, Domínguez es queda amb la cúpula, que per ell “és el que crida més l’atenció”. També és particular la finestra petita que hi ha a baix a la dreta de la porta d’entrada, per l’avinguda de l’Onze de Setembre. Es tracta del forat per a on antigament se solia entrar el carbó que es veia servir per la caldera, que estava al soterrani.
Quan més d’un sabadellenc veu aquesta casa automàticament pensa en dues cases més que són molt similars. Una és la Casa Mató (1924), situada a la cruïlla entre la Rambla i el carrer de Bosch i Cardellach; l’altra, la casa del carrer de Quevedo tocant a la Gran Via. I n’hi ha una tercera, com recorden diferents sabadellencs, que és una casa molt similar que hi havia al mateix carrer de Vila Cinca. “Recordo quan eren dues cases, el propietari en va fer dues, una a cada cantonada destinades a les seves dues filles”, comenta l’usuari del grup Patrimoni Sabadell Pere Ribalta. La casa germana, però, va desaparèixer en ser enderrocada i en el seu solar hi van construir pisos.
