Fa poc més d’un segle, l’entorn del castell de Can Feu de Sabadell (Vallès Occidental) era un dels punts de referència cultural de la ciutat. L’entorn es caracteritzava per tenir espais de trobada embolcallats per un espès bosc.
Tot plegat, però, va desaparèixer amb la venda dels terrenys per a construir-hi edificis i donar, així, resposta a l’onada migratòria de mitjans del segle passat. Ara l’Associació Cultural Can Feu ha iniciat un procediment perquè es replanti la zona. L’objectiu és que els terrenys no edificats recuperin al màxim la massa forestal original, amb la restitució de camins, torrents i fins i tot un antic pont. Els promotors han iniciat un procés de recollida de firmes que ja va camí del miler de suports.
Plànols originals
La proposta parteix de la voluntat de recuperar tota la zona de bosc possible partint dels mapes de què es disposen, i tenint en compte els terrenys on actualment no s’hi ha construït, principalment destinat a sòl industrial però on encara no s’hi ha edificat. “Volem que es repobli amb arbres tal i com figura als plànols originals de la ciutat i recuperar l’aspecte que el bosc tenia a principis del segle XX”, explica Aleix Gonzàlez, president de l’Associació Cultural Can Feu.
El bosc es va plantar a finals del segle XVII amb l’objectiu de generar fusta que servís per construir vaixells de guerra. Quant es va passar a utilitzar metalls, un segle més tard, es va deixar d’explotar aquest espai, que va créixer fins arribar a les 60 hectàrees de pins, roures i alzines: “El travessaven els torrents de Can Feu i Can Gambús, i al nord hi havia dos esplanades on s’hi feien els actes culturals més importants de l’època com ara ballades de sardanes, teatre o concerts, el pla de l’Amor i el pla de la Font”, explica González.
Anys 30
Propietat del noble Josep Nicolau d’Olzina, va cedir-lo a la ciutat de manera desinteressada, i aquest en va fer un ús recreatiu. Amb la seva mort, al 1924, els terrenys els va heretar el seu nebot, Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal, que va intentar-los vendre a l’Ajuntament per un milió de pessetes (6.000 euros), xifra que el consistori de l’època no podia assumir.
Als anys 30 del segle passat es va vendre una part, on s’hi va fer un projecte inicial per a fer-hi cases, de la qual en queda una mostra al barri de Merinals, i amb l’esclat de la Guerra Civil els veïns de la ciutat van talar arbres per poder-se escalfar.
Per aquest motiu, l’associació ha traslladat una proposta, que ja es va dibuixar davant del concurs per urbanitzar l’espai resultant del soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al seu pas pels barris de Gràcia i Can Feu.
L’Ajuntament, pel seu cantó, no veu malament la proposta de l’entitat, si bé es remet al procés d’urbanització de l’espai que ha sorgit al barri amb el soterrament de les vies del tren. El passat mes de juny, el Govern va aprovar posar en marxa un concurs de projectes urbanístics per definir l’espai, amb un pressupost de 130.000 euros.
