Fa poc abans d’entrar a una entrevista que em feien a la televisió de Girona, i mentre jo mirava per la finestra de l’estudi, el presentador em va dir: “Veus, dins d’aquests pisos d’aquí davant, uns habitatges de façana força austera, hi trobaries grans meravelles artístiques”. Em parlava del que jo coneixia com la discreció gironina. A Sabadell ens passa quelcom semblant amb el talent, no fa aquesta sensació, però tenim verdaders artistes en majúscules un xic amagats.
A vegades tinc la sort d’esmorzar amb el reconegut pintor Ramiro Fernàndez i Saus, ho fem al restaurant Cal Pare de la carretera de Prats, on habitualment demanem bons i suculents plats alts amb colesterol acompanyats amb una mica de vi amb gasosa. En aquestes trobades parlem de les coses maques de la vida, i sovint també de pintura, on m’explica com troba força vegades models pictòrics en elements sabadellencs per complementar els seus quadres, petits elements del mobiliari urbà o pastissos de Cal Sallés en podrien ser inspiració.
A través de la galeria londinenca que el representa, Long & Ryle, les seves obres arriben a destins com París, Londres, Hollywood-Los Angeles, Buenos Aires, Roma o Nova York. No hi ha dubte que si les seves creacions fossin un producte comercial, podríem dir que poques coses fetes a Sabadell tindrien tanta capil·laritat de difusió internacional com els seus quadres i escultures.
De quadres seus se’n poden trobar a moltes parets de cases de personalitzats conegudes com a les de la duquessa de Westminster, a les de Gianluca Vialli (futbolista internacional italià), a les del baixista dels Rolling Stones Ron Wood, a les d’Helena Bonham Carter (actriu nominada a l’Oscar), o a les del director de cine californià Tim Burton, per posar-ne alguns exemples ben diferents. O bé a museus com el Nacional d’Art Reina Sofía de Madrid, la Fundació La Caixa de Barcelona o el Museu Albertina de Viena.
L’escriptor i crític artístic anglès Andrew Lambirth parla de l’estil pictòric del sabadellenc com una fusió catalano-britànica. Per les seves influències i viatges a Itàlia, França, Espanya, Anglaterra i Portugal podríem dir que es tracta d’un artista ben bé de tall europeu. Lambirth diu que amb ofereix un refugi confortable en la seva visió d’altres temps i altres llocs i que en realitat no cal trobar explicació a tot el que pinta, ja que llavors posem en perill el misteri que enriqueix la seva obra, i limita la capacitat d’imaginació.
Ara bé, jo que he tingut la sort d’escoltar per part del mateix autor descripcions d’alguna de les seves obres, crec fermament que algun organisme cultural local, públic o privat, hauria de registrar les seves exposicions per tenir-ne arxius sonors a disposició de tothom. Una vegada escoltades les seves exposicions, les pintures agafen una altra dimensió i una comprensió molt més rica i amplificada. De fet, la capacitat del pintor per explicar la seva professió i obra queda demostrada en les visites habituals que rep d’alumnes d’arreu.
Sense ser entès en la matèria penso que una originalitat com la del sabadellenc té un gran mèrit, i d’aquí rau el seu èxit. Ramiro Fernàndez i Saus és un patrimoni de Sabadell i amb la seva feina es converteix sense voler en un gran ambaixador de la ciutat.
