[Josep Mercadé, periodista]
Sabadell no és com Terrassa, Manresa i, fins i tot Igualada, que gaudeixen d’un patrimoni històric més que envejable. A casa nostra el procés de destrucció d’edificis amb notable interès va ser molt habitual durant l’etapa final del franquisme i ha persistit en la democràcia municipal al·legant que el seu interès no era mereixedor d’una protecció més enllà de façanes o algun element com han estat les xemeneies. En aquest sentit, des del 1979 la protecció del patrimoni arquitectònic ha estat un tema molt controvertit a la nostra ciutat.
Una part important d’aquest llegat ha quedat concentrat al carrer de la Indústria. Una via de molt bon caminar que l’Ajuntament li va posar aquest nom ara fa just 140 anys, tot i que del 1939 fins al 1979 es va dir Calvo Sotelo, un nom que mai va ser tan popular com l’original. La dada dels 140 anys no és prou significativa per fer-ne una celebració, és clar. Però el fet de coincidir amb l’inici de les obres de transformació en carrer de prioritat per a vianants sí que ho és.
Probablement aquesta renovació arriba tard, com tants projectes que es dilaten en el temps entre debats, possibilitats de finançament i execucions a vegades amb problemes. Però bé, alegrem-nos que aquesta petita porció del Centre es convertirà en una via encara més plaent de passar. Un cop acabin les obres ja no caldrà optar per la vorera de l’esquerra en direcció Gran Via per gaudir de la pau que suposa caminar sota la fresca dels plàtans.
Aquest paviment unificat ens ha de permetre gaudir d’una part del que encara queda del nostre patrimoni arquitectònic, salvat de la crema de l’especulació urbanística tan habitual a la ciutat. A banda dels edificis d’utilitat pública com el Despatx Lluch, l’escola Sagrada Família, el de la Companyia d’Aigües, l’Arxiu Històric o l’Hotel Suís, podrem admirar de forma més tranquil·la les cases senyorials que encara resten dempeus al tram que ara s’arranjarà entre Sant Joan i Sant Llorenç.
A la ruta Modernista del web Visitsabadell ja s’inclou el pas pel carrer de la Indústria, que n’és un dels principals al·licients. La llàstima és que, malgrat l’esplèndid passat tèxtil, la cosa no dona per a res més. Sí, ja sé que és millor això que res. Crec que la nova imatge del carrer s’hauria d’aprofitar per millorar la senyalització d’aquesta ruta i fer-la més propera no només a la gent de fora sinó també als de casa per donar a conèixer els 140 anys d’història d’aquest carrer.
