[Josep Mercadé, periodista]
Entrem en un nou curs que seguirà marcat per la pandèmia, però amb la novetat del debat obert sobre la vacunació. Si fa mesos el percentatge del 70% representava una gran fita per a la immunització de grup, la variant Delta ho ha modificat tot. En aquest context, no estar vacunat comporta un risc més alt segons s’està veient en els ingressos hospitalaris. Però també s’hi ha d’afegir el risc a ser marginat de la societat.
En aquest context, quin és el paper que han de jugar els mitjans de comunicació? Els mesos que fa que estem en pandèmia han modificat bona part de les pautes de conducta dels media. Ser un referent per a la població confinada, que havia de confiar en tot allò que es mostrava pels diferents canals de comunicació, ha atorgat als mitjans un nivell de responsabilitat més elevat del que correspondria. Aquest fet, en alguns casos, ha comportat, també, la retallada de la seva pròpia llibertat.
En aquesta nova etapa de la pandèmia, quan tots hem après a conviure amb la Covid, quan els missatges dels responsables sanitaris es fan massa repetitius i no aconsegueixen motivar una part de la societat a vacunar-se, sorgeixen actituds que provoquen intolerància entre una població molt cansada de viure amb l’amenaça permanent de la malaltia.
El resultat és el sorgiment d’alguns efectes primaris que voldrien tots els mals possibles per a aquells que gosen qüestionar les vacunes encara que no militin dins del grup dels anomenats negacionistes. El simple fet de plantejar dubtes genera, per part d’algunes persones, un gran rebuig. Això troba el terreny abonat a decisions de governs com el de França a limitar alguns drets a persones no vacunades.
A casa nostra hem vist com molts mitjans han optat per mantenir una posició unívoca i, en espais d’opinió, no donar veu a posicions diferents de l’oficial, que manté un suport majoritari de la població. Aquesta decisió aconsegueix la complicitat de les autoritats sanitàries però també deixa de banda principis ètics del periodisme.
Amb tot això no vull fer un al·legat contra les vacunes ni una defensa de la posició contrària. Simplement reflexionar sobre l’essència del fet informatiu, de la necessitat de donar veu a totes les parts i fomentar que, segons un coneixement més elevat, poder tenir un criteri sobre un aspecte que està marcant les nostres vides i que ho farà encara molt de temps. No fer-ho, a banda de limitar la llibertat d’expressió, afavoreix reaccions que, a la llarga, poden portar-nos molts problemes a tots plegats.
