[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Avui assajaré un nou tipus de crònica: la crònica feta per un que va marxar de Sabadell aquells dies i que no va assistir a cap acte, a cap. La novetat no rau en el fet que hom faci la crònica sense haver-hi anat, sinó de no anar-hi i dir-ho! De gent que fa cròniques de coses que li cauen lluny n’hi ha a cabassos. Vegeu si no la quantitat de gent que opina d’Afganistan, sense haver-hi estat mai. Per exemple. Posats a transgredir totes les normes jo també ho faré. Les tropes occidentals havien acordat que marxarien el 31 d’agost. Els talibans van arribar a Kabul quinze dies abans del previst, amb el que es va demostrar que els serveis d’intel·ligència són uns cracs. Però bé, per què van esperar als darrers 15 dies i no tres mesos abans a retirar els pobres afganesos i les seves famílies que havien col·laborat amb les tropes invasores? Realment pitjor no es pot fer.
Bé, tornem a la Festa Major de Sabadell. Sí que vaig participar en una activitat, vaig veure des de la finestra de casa els focs artificials del parc de Catalunya. Una primera subordinada, els focs pirotècnics de les festes majors en diem “artificials” però en el fons si encens pólvora és ben natural que petin.
Bé, hi ha hagut protestes per diverses coses. La més popular ha estat que no es van decidir fins als darrers dies i que hi ha hagut aforaments molt limitats. Sobre la primera qüestió, jo també he organitzat coses –de molt diferent caràcter– al darrer any i mig i us he de dir que hem pres les decisions molt en els darrers moments. És molt fàcil criticar les coses des del sofà de casa, però quan es tracta de la salut de centenars de persones en el meu cas, o de milers i milers en el cas d’un ajuntament, la responsabilitat ha de ser màxima. Potser s’han equivocat, però prefereixo que ho hagin fet per massa restrictius que no tipus Canet Rock.
És veritat que hi ha alguns damnificats molt especials, per exemple els castellers. Però l’altre dia vaig parlar amb un metge de Vilafranca i fanàtic dels Castellers de Vilafranca. Allà poden arribar a fer pinyes de 500 persones. Cap contra cap, junts a límits insospitats i respiració de màxim esforç. Perill de propagació del virus màxima. La prohibició parcial però fa que es trenqui la sociabilitat de grups molt amplis i de moltes famílies i el que és pitjor que els hàbits de la gent es diversifiquin i les colles se’n ressentin per sempre més. És fotut però és una fatalitat.
Però de totes formes el més greu de llarg de tota la Festa Major ha estat la violació d’una noia. És increïble que encara passin aquestes coses. No puc dir el que faria amb el violador perquè em detindrien els Mossos d’Esquadra. Però aquest individu, material d’enderroc, ha posat una boira de negror espessa a tota la ciutat. Que tot el pes de la policia i la justícia recaigui sobre ell amb tota la força.
