Pere Cardona (Sabadell, 1968) publica Osos, átomos y espías. Publicat per l’editorial Principal, es tracta d’un prolífic assaig en què recull el decurs de bona part de la història del segle XX: des de la 2a Guerra Mundial fins a les darreries de la guerra freda.
Tanmateix, és en aquesta segona part on Cardona es desenvolupa més. I sobretot, on l’autor aporta informacions inèdites i suculentes històries, segons les entrevistes que en els darrers anys ha realitzat amb familiars d’alguns dels protagonistes d’aquest període. Poca broma: estem parlant de familiars de l’arxifamós matrimoni Rosenberg, el pilot Gary Powers, la petita Samantha, l’espia doble Trigon, el periodista Ricardo Ehrman…
Arribar fins a aquestes fonts és un camí que arrenca amb els exemplars de Readers Digest que trobava per casa. “Era una revista que parlava molt de política, de les guerres mundials… “, explica Cardona. “I a mi no m’agrada la violència, no m’atreu gens. El que m’interessa són les petites històries que salten i fan que, en un moment concret, la història esclati”, afegeix.
El Mur de Berlín
Una d’elles és la de Ricardo Ehrman, el periodista italià que el 9 de novembre del 1989 cobreix la cèlebre roda de premsa en què Günter Schabowski explica la nova política de visats per creuar l’anomenat Mur de Berlín. “Es podrà tornar de la RFA sense necessitat de visat”. “I des de quan?“, li demana Ehrman. “Doncs”, balbuceja Schabowski, “no està escrit, però segurament des d’aquest moment”. Cardona explica la importància històrica de l’instant. “Com que la televisió nacional estava retransmetent la roda de premsa, tot el país ho va veure. Així que la gent es va llançar cap al mur”. L’impacte va ser tan gran que el mateix ambaixador italià li va dir a Ehrman: “No saps el que has fet!“. Ehrman, a més a més, va aconseguir molta popularitat, fins al punt que l’aturaven pel carrer, el victorejaven…
El matrimoni Rosenberg
Una altra és la de la família Rosenberg. Ens remuntem fins al 1951. El Julius i l’Ethel són una parella novaiorquesa que serà acusada d’espionatge. En el cas del Julius, certament, és un espia del KGB. Tanmateix, se’ls imputa haver filtrat informació als soviètics sobre el Projecte Manhattan i la tecnologia de la bomba atòmica. “No hi havia proves fefaents, però com que estaven en plena onada de maccarthisme, els van acabar condemnant a la pena de mort”, explica Cardona. I es concretarà, l’any 1953, en una cadira elèctrica. “Està demostrat que durant el judici hi va haver falsos testimonis contra els Rosenberg, de delinqüents als quals van prometre rebaixes de condemnes”, afegeix Cardona.
Així ho corroboren els informes desclassificats que un dels fills del matrimoni, Robert Meeropol, ha facilitat al sabadellenc. “Era el petit dels dos germans. Tenia 6 anys quan van executar els seus pares. Ara en té 74 anys. I bé, al principi va ser una mica reticent a parlar. Però després es va obrir i em va passar aquests documents. Ell vol lluitar per desmitificar que els responsables de la filtració fossin els seus pares. I especialment neteja la imatge de la seva mare, que a diferència del pare, no espiava a favor de la Unió Soviètica”.
El pilot Gary Powers
Cardona també va aconseguir localitzar el fill del cèlebre pilot Gary Powers, qui va caure en territori soviètic després que un míssil abatés el seu avió espia U2 (que dona nom al grup de música irlandès). Powers tenia la missió d’enlairar-se des de Pakistan, fotografiar àrees estratègiques dels soviètics i aterrar a Noruega. Era l’any 1960. “Els americans es pensaven que no el podrien derrocar, ja que sobrevolaven a una altitud superior als 1.500 metres, a la qual no arribaven els míssils”, explica Cardona.
Però justament els russos havien aconseguit la tecnologia del fusellatge de proximitat, que precisament havia filtrat Julius Rosenberg. De forma que el míssil ja no necessitava contactar físicament amb l’avió, sinó que n’hi havia prou que esclatés a prop per desestabilitzar-lo.
Powers va sobreviure i va ser jutjat. “És curiós, perquè els americans no podien admetre que un avió seu hagués estat derrocat en aquelles circumstàncies, així que van culpar el pilot i van remetre-ho a una errada humana. Powers, precisament, inspira el film El puente de los espías, que Steven Spielberg va estrenar l’any 2015. Un film en què també apareix l’advocat James Donovan, qui va exercir de negociador entre el bloc capitalista i el bloc socialista.
Assassinar Fidel Castro
Donovan, però, va adquirir interès per Cardona a causa del seu paper amb Fidel Castro. És sabut que el dirigent cubà va patir innombrables intents d’atemptat. Bé, concretament 638, segons les darreres estadístiques. “Però alguns plans eren ridículs. Com la bomba que volien amagar dins d’una caragola marina, que explotaria en cas que Castro l’agafés mentre feia submarinisme, en les seves vacances”, explica. Els americans van arribar a comprar una guia d’animals marins per veure com fer-ho! Van desistir, tot optant per una altra tàctica relacionada: regalar-li un vestit de submarinisme que, per dins, estigués impregnat de verí.
La CIA va demanar a James Donovan, precisament, que aprofités el seu contacte amb Fidel Castro per regalar-li-ho personalment (ja que Donovan havia intermediat en l’alliberament del miler de mercenaris que van protagonitzar l’erràtica invasió de Bahía de Cochinos.
I aquí entra el testimoni de la seva filla, que a preguntes de Cardona, li va explicar que el seu pare s’hi havia negat. “Soc un mitjancer, no pas un assassí“. De forma que es va avançar a la CIA i li va regalar un vestit de submarinisme convencional, de forma que si la CIA n’hi enviava un altre, fes sospitar els seus escortes.
Krushev i John Wayne
Cardona també explica sucoses anècdotes de la relació entre el president Nikita Krushev (renovador de l’època estalinista). En un viatge als Estats Units, per exemple, s’agafa una empipada monumental perquè no el duen a visitar Disneyland, que era el gran símbol cultural dels EUA”, narra Cardona. En aquell mateix viatge, també coneixerà l’actor John Wayne, qui havia patit tres intents d’assassinat, ja que Stalin havia ordenat secretament la seva execució, perquè representava el cowboy nord-americà. Mao també ho havia intentat, quan John Wayne va visitar les tropes ianquis destacades al Vietnam (en aquells viatges per elevar els ànims de la tropa, juntament amb Bob Pop). Però van neutralitzar el franctirador, abans que disparés.
Amb aquest historial, Wayne s’encara a Kruschev i li demana a veure per quins set ous el volen matar. “Total, que Nikita li diu que no és cosa seva, que era una ordre de Stalin que ell ha derogat. Però que alerta amb els xinesos, perquè amb ells no té control”.
Arriben a travar una bona amistat, probablement per l’afició de tots dos per la beguda. Fins al punt que Wayne enviava cada any al Kremlin caixes amb el millor tequila que trobava, gest que era correspost enviant el millor vodka als estudis de Hollywood.
Documents desclassificats
Totes aquestes anècdotes provenen no només de les entrevistes, sinó també de la desclassificació de documents. L’Estat espanyol també prepara una Llei de Secrets Oficials, que havia de modificar la legislació vigent (datada del 1968, en època franquista), malgrat que l’executiu de Pedro Sánchez ha anunciat que congela –ara per ara– la seva aprovació. “Tot hauria d’estar desclassificat. És cert que depèn en mans de qui caigui, doncs tindrà un resultat diferent…“. I afegeix: “Fins i tot queden molts documents per desclassificar de la 2a Guerra Mundial i han passat 75 anys d’ençà que va acabar”. Perquè si no, hi ha dues realitats paral·leles: la realitat i Matrix.
Total, de guerra freda sempre n’hi ha hagut. “Les ànsies per controlar el món existien abans de les guerres del segle XX, existeixen ara i existiran en el futur. Guerra freda tan sols és una etiqueta”.
* Cardona també és coautor de ‘Lo que nunca te han contado del Día D’, escrit a quatre mans entre Cardona i el periodista Manuel P. Villatoro, i editat per Principal. Situat al voltant del Desembarcament de Normandia.
