Dilluns passat estava a Vitòria-Gasteiz i –com sempre que soc a la meva ciutat–, vaig voltar per algunes llibreries com Zuloa per veure què s’havia publicat darrerament.
Aquell mateix dia sortia Basa, de Miren Amuriza, traduït de l’èuscar al castellà per l’editorial Conssoni. Ubicat al barri de San Francisco (a Bilbao La Vieja), aquesta editorial és avui dia punta d’espasa del sector basc. Perquè una de les seves línies és traduir escriptores basques que, incomprensiblement, encara no es poden llegir en castellà (que demostra el desinterés de bona part de la societat basca castellanoparlant en conèixer les expressions fetes en euskara).
Uxue Alberdi, amb el seu esplèndid Jenisjoplin, és un cas paradigmàtic; si bé en una presentació a La Raposa (Poble Sec) va fer un alegat autocentrat, assegurant que no necessitava ser traduïda per tal que els bascos castellanoparlants la llegíssin, ni com a forma de prestigi; doncs l’euskara és la seva llengua). Conssoni també ha publicat a Alaine Aguirre i el seu X hil da, qui precisament va visitar Sabadell el maig, per presentar la traducció (H ha muerto) a la llibreria Macondo.
No és pas casualitat que ho fes aquí, ja que una de les editores de Conssoni és sabadellenca. Munts Brunet. Una editora a qui –salta a la vista, parlant amb ella– l’emociona la seva feina. Celebra cada nou títol que publiquen i sempre té a mà una llarga llista de motius pels quals confia en aquella novel·la.
Perquè hi ha molta gent entusiasta, en el món de les lletres. I s’encomana. I m’alegra el dia.
Portada de Basa, darrera novel·la publicada per Conssoni / DS
Un llibre no només és aquell que l’ha escrit. També és el llibreter que te l’ha recomanat. I precisament a Sabadell tenim mitja dotzena de llibreries independents –cadascuna amb el seu perfil propi– que estimen la tinta i el paper.
Però també ho són les editorials i les persones que hi ha al darrere. No tinc cap dubte que són una de les baules de la cadena que menys destaca. I que menys surt als diaris (i aquí assumeixo la meva responsabilitat al Diari de Sabadell).
Bé, potser encara surten menys que els traductors i traductores, que justament Conssoni ha volgut reivindicar en incloure la impressió del seu nom a la portada de cada llibre.
Il·lustradores de portades, distribuïdors, crítics literaris, correctores lingüístiques, periodistes culturals, lectores… Totes conformem el món de les lletres, malgrat que no sempre tothom tingui visibilitat i el reconeixement que mereix.
Avui fem un elogi de les editores i editors. Penso en Jordi, Aida i Mar, de Pol·len. En Simón, de Tigre de Paper. En Layla, d’Antipersona. En Katakrak. En Caballo de Troya. En Sembra. En Raig Verd. Que fan de filtre, rebusquen i orienten el sentit de grans col·leccions.
I desitgem que ens segueixin encomanant el seu entusiasme.
