[Josep Mercadé, periodista]
L’inici de curs a les aules és un motiu de satisfacció per als alumnes que poden compartir experiències de forma directa amb els seus companys i companyes. Als pares que els permet endreçar una mica el trasbals que generen cada estiu les llargues vacances escolars. Els docents, que van viure les incomoditats de fer classe a distància durant els primers confinaments, amb limitacions normalitzen la seva activitat laboral. Ara bé, cal veure com evoluciona tot plegat i, sobretot, si algunes de les mesures anti-Covid es podran relaxar.
Aquest curs, però, hi ha un altre motiu de satisfacció. La formació professional (FP) comença a deixar de ser el parent pobre de l’ensenyament. Probablement la pandèmia ha fet adonar a molts joves que el futur no sempre ha de passar per estudiar a la universitat i que, la vella i gastada expressió d’aprendre un ofici guanya terreny davant el món d’incerteses que plana, sobretot, entre les generacions més joves.
El juliol vam saber que s’havia produït un increment excepcional de sol·licituds als estudis de cicles formatius de grau mitjà. La llàstima és que els 68 cicles formatius oferts per la Generalitat van tenir més demanda que les places disponibles. Això ha provocat que comenci el curs amb molts alumnes pendents que se’ls adjudiqui una plaça.
La solució proposada de fer classes a distància per a aquests alumnes sense plaça presencial pot fer que per a ells la formació professional segueixi sent el parent pobre. Així es podria perdre una oportunitat històrica de mantenir més equilibri en el procés d’ensenyament i les possibilitats laborals per als joves.
No obstant això, la davallada general d’alumnes per la preocupant caiguda de la natalitat que tenim al nostre país podria ser aprofitada com una oportunitat mentre no s’aconsegueixi fer-hi front i evitar problemes més greus per a les generacions futures.
Amb tot, comencem a veure els canvis que està implicant la pandèmia. Aquest interès més elevat en la formació professional respon al que s’ha vist durant els moments més durs, quan s’ha posat de manifest la manca de professionals per atendre les persones afectades per la Covid. Els estudis de l’FP relacionats amb el món de la sanitat resulten prou interessants per obtenir una sortida laboral més que immediata. Coneixem casos de persones que gairebé no han tingut temps de deixar les classes que ja s’han posat a treballar.
Davant de tot plegat cal esperar que el govern de la Generalitat sàpiga estar a l’altura de les exigències i que les expectatives generades no se’n vagin en orris com ha passat en altres coses.
