Ciutat

Carme Forcadell: “Les presons no poden continuar així. Cal un canvi”

Carme Forcadell, fotografiada al Passeig de la Plaça Major aquesta mateixa setmana / LLUÍS FRANCO

“Encara hi ha dies que em costa dormir”. Carme Forcadell (1955) ho té molt recent: el passat 23 de juny va sortir de la presó després de més de tres anys entre reixes. L’activista i política sabadellenca, expresidenta de l’ANC i del Parlament, rebia l’indult parcial del Govern de l’Estat i podia tornar a casa, a Sabadell. “Només arribar vaig anar a fer un passeig per la Rambla fins al Parc Catalunya”, explica. De la presó guarda records –alguns molt durs–. L’experiència l’ha canviat: li ha servit per valorar les petites coses, per conèixer històries humanes i per apuntalar el seu feminisme. “A la vida tot són experiències”, resumeix. El D.S. l’entrevista per primer cop després de sortir de la presó.

Va passar més de tres anys a la presó. Ara quan mira enrere, quin record té? El balanç mai pot ser positiu. T’han pres 39 mesos de llibertat, que és el bé més preuat, i t’has perdut moments importants de persones que t’estimes: aniversaris, gent que marxa i no te’n pots acomiadar a l’enterrament… Ara bé, la presó et dona l’oportunitat de conèixer persones que mai no hauries conegut. La teva vida es creua amb la d’altres dones amb qui fas tot: esmorzes, dines i sopes amb elles, fas esport i vas al pati. La presó ha servit per reforçar el meu feminisme.

En quin sentit? Darrere les dones empresonades hi ha vides molt complicades. A moltes recluses els han faltat dos pilars fonamentals –la família i l’escola–, han estat maltractades o s’han vist abocades a delinquir pels seus companys, que un cop entren les deixen. Per a moltes d’elles, delinquir ha estat la seva única manera de sobreviure. Parlo per alguns casos, no tots. Com deia la Maria Mercè Marçal, som dones però no som santes.

Manté el contacte amb alguna d’elles? S’emporta amistats? Amistats, amistats no. Però tinc contacte amb algunes i si ho necessiten, les ajudaré.

Conèixer-les li ha canviat la seva imatge de les persones empresonades? Sí. No saps mai què és la presó fins que no hi entres. Pensa que quan una família té una persona empresonada, se n’amaga i no en parla. Algunes vegades s’abandona el pres. Les presons són les grans desconegudes i, per això, abans tenia la mateixa idea que la majoria de la gent: els presos havien comès un delicte i estaven tancats per pagar el deute que tenen amb la societat.

Allà dins es veu tot diferent. He descobert que a la presó hi ha bones persones. Algunes no hi haurien de ser i, en canvi, d’altres estan a fora i hi haurien de ser. I també m’he adonat que les presons no poden continuar sent com són. Cal un canvi.

Té la sensació que les ‘preses polítiques’ han quedat en un segon pla per darrere dels ‘presos’? (Silenci) La societat és masclista, i la presó ho és. La presó reflecteix la nostra societat. El masclisme és estructural i està tot arreu. A Catalunya només hi ha una presó de dones –Wad Ras– que és per a preventives. És a dir, després d’una condemna acabes en un centre penitenciari d’homes. Un cop allà –a Mas d’Enric i a Puig de les Basses– vam haver d’insistir per tenir un assecador o per poder ampliar l’horari per anar a la piscina o tenir un racó per fer ioga. El tipus de menjar, els equipaments esportius, les feines… a la presó tot estava pensat per a homes. Estàs castigada pels jutges, pel delicte i a sobre has de lluitar cada dia, cada centímetre per tenir el teu terreny per poder sentir-te una dona.

/ LLUÍS FRANCO

Les dones éreu minoria. Ens tenien allà en un mòdul, com un bolet. La institució no s’adapta a les dones, són elles qui ho han de fer. Les dones representen un 7% de la població reclusa, quan som majoria a la societat. Això vol dir que són més empàtiques, menys agressives, més dialogants. Les haurien de premiar perquè són l’exemple.

Com deia abans, calen canvis a les presons. Per on començaria vostè a fer-los? Pel mateix sistema penitenciari. A la presó vaig conèixer una persona que havia entrat abans que existís Twitter. No pot ser que una persona estigui 10 o 12 anys sense sortir, perquè com es pot reincorporar després a la  societat? Els reclusos haurien de fer algun servei a la societat durant el dia i tornar a la presó per dormir. Molts presos tenen la sensació que la societat els rebutja i cada vegada es tanquen més en ells mateixos. Necessiten sentir-se útils.

L’aïllament, doncs, no és la solució, sinó part del problema. Una gran part de les dones recluses tornen a delinquir quan surten perquè tornen al mateix context i companyies. Aïllant-les no se les ajuda, caldria fer un acompanyament i donar-los una sortida personal i professional per poder sobreviure fora.

“Ara procuro gaudir dels petits moments de la vida”

M’agradaria parlar del seu cas. Per quants estats va passar allà dins? Va necessitar pair-ho? Va ser ràbia, desconcert, por? La presó sempre és una llarga espera: primer esperes el judici, després la sentència, després una quarta part per als permisos, i finalment sortir. Por no vaig tenir, excepte en algun moment puntual davant d’una baralla. Els primers dies em vaig quedar en xoc, no m’ho acabava de creure. I després vaig sentir molta tristesa i pena per la meva família, perquè pensava que ho estaven patint. Em sentia culpable.

Va trobar algun mecanisme per normalitzar la situació? Em considero una privilegiada perquè vaig tenir el suport de la gent. Això em va donar molta força. Hi ha molts presos que estan sols i que pràcticament no tenen visites. En canvi, nosaltres [els polítics empresonats] hem tingut molt suport. Pensa que als dos o tres dies d’estar a la presó d’Alcalá Meco vam començar a arribar moltíssimes cartes, la família et trucava i t’explicava les manifestacions… Sense el suport de la gent, la presó hauria estat insuportable.

Guarda el seu dietari de la presó. Li va anar bé per desfogar-se? Hi vaig escriure cada dia entre el 24 de març de 2018 i el 23 de març de 2021, quan em van indultar. Per desfogar-me, per recordar i per deixar escrites les històries de les dones que vaig conèixer allà. Saps què passa? A la presó tots els dies són iguals: et lleves a la mateixa hora i fas els mateixos hàbits cada dia, encara que sigui Nadal, diumenge o dilluns. Passa el temps i no saps distingir un dia d’un altre. Les visites eren l’única diferència, tota la resta era igual.

Se l’ha rellegit? No, no encara. Suposo que quan ho faci diré: ‘mare meva, ara ho escriuria diferent’. El meu estat d’ànim no és el mateix que aleshores…

És diferent la Carme d’avui que la de fa quatre anys? M’ha quedat l’hàbit de fer esport, que em va ajudar molt quan no podia dormir a la presó. I m’he adonat de la importància de les petites coses. Ara estem aquí, tu has pres un cafè i jo una aigua, o llevar-te al matí i decidir què vols esmorzar, anar a dormir o llevar-te a l’hora que vols. Coses tan senzilles com això a la presó no les pots fer. Ara valoro molt aquesta llibertat i procuro gaudir d’aquests petits moments de la vida.

“A la presó em vaig sentir culpable per si la meva família estava patint”

El Suprem ha admès el recurs de PP, Vox i Cs sobre els indults. Tem tornar a la presó? Quan vaig sortir estava més amoïnada que ara. L’indult és una decisió política que ha pres el Govern de l’Estat per recavar la injustícia que van fer els tribunals. I també mirant cap a Europa, conscient que s’havia comès una aberració i que s’havia de reparar l’error judicial. Evidentment, espero que no prosperi, però també et diré una cosa: no tinc cap confiança amb aquests alts tribunals espanyols, perquè estan molt polititzats i posen la unitat d’Espanya per davant de la justícia. Revocar un indult en aquestes circumstàncies seria molt fort.

Ara que ho pot valorar amb perspectiva, canviaria res del que va fer? Del ple del Parlament del 6 i 7 de setembre, de la declaració d’independència… Jo puc parlar de mi, del Parlament. El meu delicte és haver desobeït el Tribunal Constitucional i així ho vaig reconèixer en el judici. Vaig fer el que podia per defensar la llibertat d’expressió, als diputats i diputades, i per evitar que entrés la censura al Parlament. Vaig deixar que es parlés, es debatés. L’únic problema que hi havia és aquella votació no interessava a una part. Que si tornaria a defensar la llibertat d’expressió? Clar, perquè és un dret fonamental.

Què li diria a la gent que confiava que la independència s’executaria i ara està decebuda. Hi ha una part de l’independentisme desmobilitzat. Entenc que hi hagi gent així. Jo segurament també em sentiria decebuda. Vam fer una anàlisi de la situació equivocada, i quan fas això et porta a una estratègia equivocada. El 2017, vam sobrevalorar les nostres forces, ens pensàvem que Europa ens ajudaria i resulta que no li va importar gens el que passava a Catalunya. Mai no ens vam imaginar que l’Estat espanyol utilitzaria la força amb tanta contundència.

Ara estem aquí. La taula de diàleg es va reunir el passat dimecres sense Junts, que mostra discrepàncies. Vostè hi té esperances? Soc escèptica, però crec que s’ha de fer, perquè ens reforça internacionalment i internament. De portes enfora, així ningú no ens podrà dir que ens hem aixecat de la taula sense arribar a un acord. I a nivell català, cal tenir en compte que hi ha moltes persones no independentistes que formen part d’aquest país i que han de participar d’aquest procés. Ens hem d’omplir de raons davant d’aquesta gent. Sincerament, tinc ganes de veure quina és l’oferta de l’Estat.

Creu realment que s’acceptarà un referèndum per la independència? No ho sé. Ja veurem què passa. Fa un any, el president del Govern espanyol va dir que compliríem fins a l’últim dia de condemna i després ens va indultar. Les coses passen perquè canvien els contextos… Ara ve un moment molt important: cal veure què passa amb el referèndum d’Escòcia. Ells poden votar i nosaltres no? Hem d’aprofitar-ho i parlar-ne.

Taula de diàleg: “Si l’acord que en surt no és el referèndum per la independència, jo votaré en contra”

Trobaria acceptable un altre acord  que no fos l’autodeterminació? Per exemple, una proposta federal, una altra fórmula d’integrar Catalunya amb la resta de l’Estat. L’acord que surti d’aquesta taula s’ha de votar i jo acceptaré el que la gent d’aquest país decideixi. Soc demòcrata. Dit això, jo soc partidària del referèndum sobre la independència, evidentment, i vull que la gent es pronunciï sobre això. Així que, si l’acord de la taula de diàleg no inclou el referèndum sobre la independència, jo votaré en contra.

Abans d’acabar, una qüestió d’actualitat. L’Audiència Nacional ha processat 13 CDR per un delicte del terrorisme. Quina solució plantejaria per tots els independentistes encausats mentre es negocia l’amnistia? Malauradament, aquest és un dels molts exemples que la repressió contra el moviment independentista continua. I continua de moltes formes, amb l’exili, amb persecució als adversaris polítics, amb querelles als membres de la mesa del Parlament, amb extorsió econòmica per part del Tribunal de Comptes i també contra persones que s’han manifestat i mobilitzat per la independència. Aquesta és una causa general i hem de treballar per posar-hi solució, per això la taula de negociació el primer que ha de negociar és l’amnistia per acabar amb la repressió. A totes les persones que estan patint els efectes de la repressió, que encara esperen sentència o judici, els trasllado el meu suport i escalf. Entre totes i tots, sé que vencerem la repressió que tant ens afecta, sobretot als nostres entorns familiars i d’amistat.

“ERC està fent una bona oposició”

En l’entrevista amb el D.S., l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també s’ha pronunciat sobre política municipal. Considera que la secció local d’ERC fa “una molt bona oposició”. “Estan cada dia al peu del canó fent propostes”, assegura. Forcadell, que va ser regidora republicana entre 2003 i 2007, descarta avui un acord entre el PSC i ERC com el que es va fer en seus temps de regidora: “Jo no ho vaig veure factible ni llavors. En aquell moment ja vaig posicionar en contra de pactar amb el PSC”, recorda. Per a Forcadell, socialistes i republicans representen “projectes antagònics a nivell nacional i social”.

L’expresidenta del Parlament fa un balanç negatiu de la Festa Major 2021 –la primera després de la seva llarga estada a la presó–: “No es va resoldre gaire bé. Les entrades es van esgotar ràpid i després passaves al costat de les activitats i hi havia la meitat de la gent”, exposa. Tot i que creu que es va pensar en els més petits, considera que l’oferta per als joves era insuficient. Així mateix, Forcadell expressa la seva total repulsa a l’agressió sexual a una jove de 17 anys al Parc Catalunya.

Comentaris
To Top