Cuidar als qui més ho necessiten no és en cap cas una tasca fàcil. No tothom està preparat per fer-ho. Cal ser d’una pasta diferent i tenir qualitats com l’empatia, la responsabilitat i la bondat. Aquestes característiques les reuneix Eduard Doz (Sabadell, 1980), el director de la Residència La Font, al barri de La Creu Alta, des de fa 15 anys.
Tot i que ara ocupa un càrrec “d’oficina”, ell ha passat per diverses posicions dins del centre geriàtric. Va començar com a auxiliar d’infermeria, al cap d’uns anys va passar a ser-ne subdirector i, finalment, va acabar com a director. De fet, des de ben petit ja treia el cap a la residència, ja que van ser els seus pares qui van crear-la l’any 1987. Doz va aprendre a poc a poc com cuidar de la gent gran. Sabia que calia entendre les seves necessitats i tractar-la amb respecte i consideració.
La Residència La Font és una empresa privada familiar que té dos establiments al barri de La Creu Alta. Un d’ells es va crear l’any 1987 i l’altre el 2013 / LLUÍS FRANCO
Dit això, a mesura que passaven els anys, va arribar a la conclusió que es dedicaria a la residència i a seguir al negoci familiar. Ara, força anys després, ell assegura que està més “a prop que mai” dels residents. “La pandèmia ens ha ensenyat que la nostra gent gran s’ha de cuidar més que mai”, reivindica. En aquest sentit, l’arribada de la Covid-19 ha sigut, “sens dubte”, el moment més complicat des que l’Eduard és director del centre geriàtric.
“La vam viure amb molta por i incertesa. Als hospitals els hi faltaven EPI, però és que nosaltres ni tan sols en teníem. Va ser molt desesperant”, expressa. Per sort, al ser una residència petita, pràcticament no van tenir afectació. “Hem après moltes coses i mirem el futur amb optimisme”, indica. No obstant això, Doz admet que dormia entre una i dues hores al dia per l’angoixa i l’estrès de la situació.
A més, ell admet que no és un director de residència a l’ús, ja que a banda de fer la seva feina d’oficina també li agrada participar en el dia a dia del centre. “Per mi, el més important és conèixer les necessitats dels residents. Em sé tots els seus noms i també els dels seus familiars. Per això, segurament vaig partir més amb l’arribada de la pandèmia”, assegura. Doz mira el futur amb optimisme. Els protocols actuals a les residències ja són més flexibles i ell espera que a poc a poc els residents puguin fer més vida “d’abans de la pandèmia”.
