[Carles Folch, enginyer tècnic agrícola]
Imatge de Luftbild der Seen Veliko Jezero und Malo Jezero im Nationalpark (30 de juliol de 2019, Flickr).
Les evidències estan posant al dia el valor del Capital Natural, encara que no el preu. Queda temps perquè hom comprengui que una cosa i l’altra són indestriables. Tot i que les institucions nacionals i internacionals apunten que estan relacionades, els costa endegar el procés per transitar cap al nou paradigma. De tota manera, temps al temps, perquè els esdeveniments ambientals excepcionals d’avui ho deixaran de ser aviat per ser esdeveniments ambientals freqüents i llavors, com que hi haurà capteniment social, caldrà recompondre el model de desenvolupament de què gaudim avui i algunes coses hauran de canviar, necessàriament. Suposem-ho així!
Aquest estiu que acabem de passar ha estat ple de pertorbacions, com bé ens han explicat els mitjans de comunicació, a part de l’evolució de la pandèmia de la Covid-19 i els afers que implica la contenció de les activitats socials. Han estat ocupats amb les olimpíades de Tòquio 2020, les inversions en l’aeroport del Prat i les comunicacions ferroviàries entre la xarxa d’aeroports de Reus i de Vilobí d’Onyar, el problema de l’Afganistan, els incendis forestals a Grècia i Turquia. El sud de França i Califòrnia, les onades de calor, els aiguats al centre d’Europa, les alteracions dels nivells de mar.
A més, s’hi afegeix l’informe que ha publicat les Nacions Unides i que té per títol Pau, dignitat i igualtat en un planeta sa. Un títol ple de desitjos i bones intencions. En aquest mateix sentit, dirigents mundials han expressat la seva preocupació pel que fa a aquest afer. Alguns amb molta preocupació, però altres amb poca decisió.
Mentre això passa, el món gira cada dia i seguim emetent gasos a l’atmosfera que malmeten el nostre hàbitat, això sí, a poquet a poquet, però de manera persistent. Com a rellevant se’ns explica que el preu de l’electricitat es forma a través de subhastes diàries que generen «beneficis caiguts del cel» a les empreses productores d’electricitat. No és de més, si hom vol tenir més informació amb punts de vista diferents dels que apareixen als canals més freqüentats, visitar la web de l’Observatori del Deute en la Globalització.
Ara, també, la Comissió Europea ha programat unes estratègies de desenvolupament que criden l’atenció, com és l’Estratègia sobre la biodiversitat, l’Estratègia «de la granja a la taula», l’Estratègia forestal i altres mesures, no gens menyspreables, com la que va prendre el Banc Central Europeu, que és l’emissor de moneda, mantenint el preu del diner al 0%.
Yachts at Kleftiko on Milos Island, Greece (16 de juliol de 2020, Flickr).
Tots plegats, com s’acostuma a dir, estem agafats per un entorn polifacètic i multifactorial. No gens diferent del que ha estat sempre el món. Però resulta que ara comprometem el futur de l’espècie, segons les evidències i els informes dels experts i els seus escenaris de futur. Si més no per a les generacions joves i les futures, a les quals deixarem un món amb un desgavell que no s’havia vist mai i que podem anomenar com l’era de l’antropocè. Per cert, l’Enciclopèdia Catalana ens diu que aquest terme «fou creat l’any 2000 pel químic i meteoròleg Paul Crutzen, el qual, el 2007, assenyalà els anys cinquanta com l’inici de la “gran acceleració” dels canvis antropogènics en el conjunt de factors que determinen l’evolució de la Terra».
Vatua! Quin fracàs el nostre. Volent arreglar el món, l’estem desmuntant, extraient recursos naturals i mal gestionant-los o explotant-los directament de tal manera que, a aquestes alçades del temporal que hem generat, ja sembla evident que l’esdevenidor no serà pas gaire plàcid.
Tot i això, hem de ser positius i veure el got mig ple. Oi? Per això caldrà confiar en el valor de la fe i el valor del sentit comú, com els dos pilars del nostre ser, la qual cosa no és gens menor en un entorn com el nostre, ple de descreguts i d’egocentristes. Mal pronòstic, però recordem que l’espècie humana ja treballa per visitar Mart i altres planetes. Generalitzar la regla de «xutar pilotes a fora» és avui recorrent. Serà aquest el nostre destí?
Proposo, per emplenar més el got mig ple, anar programant per a aquest proper hivern un gran programa per plantar un arbre, cada persona que sigui conscient del daltabaix ambiental, i així contribuir a promoure un embornal per guardar els gasos d’efecte d’hivernacle, tot recordant una de les lliçons del Capità Enciam (1994, TV3), que deia: Els petits canvis són poderosos. A veure si encara hi som a temps!!!
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
——————————————————————————————————————————————————–
NOTES
Pau, dignitat i igualtat en un planeta sa
https://www.un.org/es/global-issues/climate-change
Observatori del deute en la Globalització
https://odg.cat/
Antropocè
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-22211720.xml
Els petits canvis són poderosos
https://www.youtube.com/watch?v=3eKTkGADlPo
