Publicitat
Ciutat

Liderant la investigació en salut arreu del món

Darrere dels grans avenços en salut i de la informàtica que hem vist en els últims anys hi ha sabadellencs. Són la Cristina, la Clara, l’Oriol i el Pau, quatre referents en els seus camps de recerca i innovació, en ciència i tecnologia. N’hi ha molts més, ells són un exemple del que és capaç el talent local, que sovint troba les oportunitats i millors condicions a l’estranger. Entre les seves investigacions hi trobem la recerca sobre el càncer i la intel·ligència artificial. D’una banda, per trobar tractament a la segona causa de mort del món segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer; d’altra, per millorar la vida de les persones en tots els àmbits, sigui amb avenços mèdics o facilitant la gestió del correu electrònic.

Cristina Puig, referent en el melanoma

Des de Los Angeles (Estats Units) la sabadellenca Cristina Puig (1985) lidera un grup de recerca especialitzat a trobar un tractament del melanoma, el tipus de càncer de pell més greu. Després d’estudiar Biotecnologia a la UAB i d’acabar la tesi doctoral a l’Institut Català d’Oncologia (ICO), es va començar a dedicar a aquesta matèria, fins ara, en què està muntant el seu propi laboratori dintre la Universitat de Califòrnia (UCLA). La feina consisteix a modificar genèticament les cèl·lules de tipus T, que són les que controlen les infeccions i tot allò que és maligne, perquè també puguin reconèixer el càncer, el detectin com a estrany i l’eliminin. La modificació es fa fora del cos, al laboratori, i les cèl·lules modificades es tornen a injectar a la persona. Puig indica que aquesta metodologia “ja funciona molt bé per tractar la leucèmia i el limfoma” i ara s’espera que també tingui un resultat d’èxit tractant-se del melanoma.

Cristina Puig, a Los Angeles / CEDIDA (Jonsson Comprehensive Cancer Center)

Per fer la investigació la sabadellenca ha rebut diferents beques, l’última de 6 milions de dòlars. Es tracta d’una quantitat generosa si ho comparem, per exemple, amb el pressupost de l’any 2019 de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, que va ser de pràcticament 9 milions d’euros. Cristina Puig destaca la importància que té la filantropia als Estats Units. La seva primera beca, per exemple, li va donar l’institut que Sean Parker va crear per fer recerca d’immunoteràpia. Parker va fundar Napster, l’Spotify de l’any 2000 que permetia descarregar música.

Per a la sabadellenca la pandèmia de la Covid-19 ha estat una oportunitat per centrar-se a demanar beques i això li ha permès obtenir fons per muntar  un equip per al projecte.

Clara Alsinet Armengol, ‘single-cell’

Entendre què succeeix dins de cadascuna de les cèl·lules que formen un càncer per saber què falla i desenvolupar tractaments per curar-lo. Molt resumidament, és al que es dedica la sabadellenca Clara Alsinet Armengol (1983), que després de treballar als Estats Units i al Regne Unit tot just aquest estiu ha tornat al seu Sabadell natal perquè, al cap i a la fi, és on se senten com a casa amb la seva parella.

Des que estudiava Biotecnologia a la UAB tenia clar que es volia dedicar a la recerca i a la biologia molecular. En l’últim any de carrera va participar en un programa de mobilitat que li va permetre anar a la Universitat de Califòrnia (UCLA) al campus de Davis, on va fer pràctiques i va tenir una primera experiència laboral que van ser decisives per al seu futur. “Em va fascinar i vaig dir: ‘Vull estudiar el càncer’”, recorda.

Clara Alsinet Armengol, al Wellcome Sanger Institute / CEDIDA

Ara treballa al Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG). Un centre punter en recerca des d’on practica el mètode de l’anàlisi cèl·lula a cèl·lula (single-cell) per lluitar contra el càncer. Des que va estudiar i començar a treballar va veure clar que “estar cada dia al laboratori em va aclarir que això és el que volia fer, estar davant d’una pregunta científica i amb les teves pròpies mans fer passos per respondre-la”.

La feina que estan fent Alsinet Armengol i els seus equips s’ha accelerat gràcies a l’evolució de la tecnologia disponible, el que la investigadora qualifica d’“explosió tecnològica” perquè ara es pot analitzar  tot el que passa dins de cada cèl·lula individualment, mentre que “abans necessitaves un volum de material gran per poder-ho fer, i ara amb poc ho pots mirar tot”.

Oriol Vinyals, intel·ligència artificial a Google

Fer que les màquines aprenguin de la mateixa manera que ho fem les persones. Aquesta és la missió del sabadellenc Oriol Vinyals, investigador en cap de Google DeepMind, la divisió d’intel·ligència artificial de la companyia del cercador més famós del món. Vinyals viu i treballa des de Londres, on es va instal·lar després de passar pels Estats Units, on va treballar com a investigador tant a la Universitat de Califòrnia Berkeley, a l’àrea de veu de Microsoft, també en una posició similar a Google i a la divisió Google Brain. Amb la pandèmia, l’equip de Vinyals ha generat models matemàtics per predir l’evolució de la Covid-19 i dibuixar la genètica del coronavirus en tres dimensions per analitzar com l’afecten les diferents mutacions i veure quins tractaments poden funcionar millor.

Oriol Vinyals és llicenciat en Enginyeria en telecomunicacions i Matemàtiques per la UPC i sempre ha estat interessat en la intel·ligència artificial, la qual cosa el va portar als Estats Units, on va obtenir el títol de doctor. La seva afició pel videojoc StarCraft, al qual jugava des d’adolescent a Sabadell, el van portar, anys més tard i ja des de DeepMind, a guanyar a través d’una màquina programada amb intel·ligència artificial (Alphastar) jugadors professionals d’aquest joc.

Entre les seves aportacions, Vinyals ha treballat en el sistema de traducció de Google, en la tecnologia que utilitza el sistema Image Search per trobar imatges relacionades amb la cerca realitzada i en la resposta intel·ligent del correu electrònic Gmail.

Pau Rodríguez: millorar les tasques humanes

El sabadellenc Pau Rodríguez (1991) és un dels referents estatals en intel·ligència artificial amb projecció internacional. Aquest enginyer informàtic va trobar ja fa uns anys una feina estable, permanent, a Mont-real (Canadà) la qual cosa el va seduir perquè aquí no es troba amb tanta facilitat.

El seu interès se centra a “resoldre problemes que ajudin la humanitat”, i un dels treballs que ha tingut més ressò té a veure amb el reconeixement del dolor a través de la intel·ligència artificial. Des de l’empresa Element AI, ha desenvolupat un sistema pioner a través del qual si un pacient no pot expressar el dolor que sent o no hi ha una persona a prop, amb una càmera que analitza els moviments pot avisar infermeres i metges perquè l’atenguin.

El sabadellenc Pau Rodríguez, al seu despatx de Montreal / CEDIDA

“Treballo en algoritmes d’aprenentatge i amb dades. Depèn de quines dades facis aprendre, la intel·ligència artificial sabrà resoldre una tasca o una altra. Els algoritmes són un full en blanc que omples amb les dades”, explica Rodríguez.

En el seu cas, va escollir el Canadà perquè “és un pol d’atracció en intel·ligència artificial” (AI per les seves sigles en anglès). Allà ha trobat grups de recerca que “han importat talent de tot el món”, la qual cosa genera una oportunitat molt atractiva de treballar “envoltat de gent que són els millors en el seu camp”. Al mateix temps, això implica que el reconeixement i les condicions de treball dels investigadors també són diferents, generalment millors. Però tothom té el seu lloc, i al sabadellenc li agradaria tornar a la seva ciutat d’aquí a uns anys perquè és on té les arrels encara que li costi trobar una feina “igual de bona”.

Joan Bigorra: “El públic i el privat s’han de deixar de mirar amb recel”

Publicitat
Comentaris
To Top