Només tres anys després, la història sembla repetir-se. El filial del Vila-real torna a posar en una posició delicada, gairebé contra les cordes, a un entrenador del Centre d’Esports. Ara és Antonio Hidalgo i l’any 2019 el protagonista de la banqueta arlequinada era Toni Seligrat. La situació és gairebé idèntica a l’actual. Després de sis jornades, el Sabadell sumava 4 punts sobre 18 i ocupava zona de descens en el grup III de Segona B.
L’inici de la temporada 18/19 va ser decebedor. Va començar amb un empat a la Nova Creu Alta davant el Peralada (2-2) igualant un 0-2 advers. A casa, el conjunt de Seligrat va perdre contra el Barcelona B (0-1) -un altre rival que també ha repetit victòria aquesta temporada- i Ontinyent (0-2). O sigui, el mateix balanç actual: 1 de 9. Com a visitant, el Sabadell també va sumar tres punts, en aquella ocasió conseqüència d’una meritoria victòria al camp de l’At. Balears (1-2). En canvi, va caure a Conca (2-0) i el camp del Vila-real B per un contundent 4-1 també en la sisena jornada. Una nova coincidència.
Després de la derrota al Mini Estadi groguet, Seligrat va penjar d’un fil. Però des del club, amb Esteve Calzada al capdavant, va fer una aferrissada defensa del tècnic valencià i li va donar-li la màxima confiança. Això, però, no va evitar un clima d’enorme crispació en el següent partit a la Nova Creu Alta davant l’Espanyol B, amb pancartes, fins i tot, a les graderies demanant la destitució del valencià. Els crits i retrets van arribar al grau màxim quan el filial espanyolista va avançar-se amb un 0-2 a l’inici de la segona part, curiosament amb dos gols de l’actual jugador arlequinat Moha Ezzarfani. L’estadi era un clam contra Seligrat.
El futbol, però, té cops amagats i en una recta final èpica, dos gols d’Aleix Coch i una autèntica obra d’art d’Antonio Domínguez en el minut 93 van capgirar el marcador el desencís es va convertir en eufòria descontrolada. Curiosament, aquella victòria significaria el punt d’inflexió per una espectacular remuntada, sumant 13 dels següents 15 punts. Fins i tot, amb un 0-1 al Nou Castàlia, el Sabadell es va col·locar a només 2 punts de la zona de play-off d’ascens. Després vindria una davallada i l’episodi lamentable de Peralada que va condemnar definitivament a Seligrat. Una destitució que hauria pogut costar molt car, ja que el seu successor, Kiko Ramírez, va fer un 7 de 33 i el descens a Tercera semblava un fet. Només la reacció final, ja amb Antonio Hidalgo a la banqueta, va poder evitar el cataclisme.
Ara el tècnic de Canovelles es troba en la situació de Seligrat. Potser amb més crèdit per aquella salvació miraculosa i el posterior ascens a Segona A que ningú esperava. De totes maneres, el descens de l’any passat i l’actual inici, amb unes expectatives i pressupost per aspirar al retorn al futbol professional, el deixen en una situació com a mínim complicada. Des del club es vol transmetre un missatge de calma. De fet, en un missatge a les xarxes, el president Esteve Calzada manifesta que “en un dels millors moments de la història del club a nivell social -en al·lusió al rècord dels 5.000 socis-, ens toca de nou patir una situació esportiva delicada. I la superarem com sempre ho hem fet, tots junts (amb majúscules) i al costat de jugadors i tècnics. Com em va dir ahir el gran Josep Maria Sabaté”, un dels socis d’honor homenatjats.
La plantilla ha entrenat aquest dissabte preparant el duel de la següent jornada al Nou Estadi de Tarragona. No es descarta, d’altra banda, una reunió d’alt nivell de la cúpula del Consell amb l’estructura esportiva el dilluns per analitzar la situació i, probablement, reforçar la figura d’Antonio Hidalgo. Això sí, el partit de Tarragona podria marcar el seu futur.
