A una pedrada. El patrimoni arquitectònic de Sabadell està a una pedrada de distància de quedar trinxat del tot. És el que va passar amb les vidrieres del forat de l’escala interior de la Torre d’en Feu.
Fins que l’any 2018, poc abans que l’edifici passés a ser de titularitat pública, l’anterior propietari permetés als membres de l’entitat Associació Cultural de Can Feu entrar a l’edifici per recuperar aquells objectes en procés de degradació. Dit i fet: Aleix González i altres membres de l’entitat van entrar amb una furgoneta i se’n van endur algunes peces. “L’objectiu sempre és salvaguarda-les del vandalisme i la deixadesa”, explica, sobre un conjunt d’entre 15 i 20 peces històriques que van poder recuperar i que ara es troben en diferents fases de restauració.
Tant és que el vandalisme continua, com que la nit de dijous a divendres d’aquesta setmana desconeguts van forçar l’entrada al recinte.
Vitraller
Fa prop d’un any, van portar aquestes quatre vidrieres a un taller de restauració de marcs de fusta per tal que els decapessin i fessin el tractament de corcs adequat.
Posteriorment, els van entregar a Joan Serra, destacat vitraller català, qui els ha rehabilitat en els darrers mesos al seu taller del carrer de Sant Quirze. “El resultat és una combinació de vidres originals i d’altres de nous, però amb una restauració que conserva l’aspecte original”, explica Serra. “Ara els podem llegir tan cromàticament, com pel sentit que tenien, de la mateixa manera que abans”, afegeix. O sigui: tècnicament, es tracta de respectar al màxim el sentit original de la peça.
Es tracta de quatre vidrieres, que no vitralls. La diferència és que una vidriera uneix vidres i vitralls per mitjà d’una estructura de ferro o fusta; mentre que un vitrall només està unit per plom. O sigui, aquestes vidrieres restaurades estan compostes tant per vidres com vitralls. L’estil artístic s’emmarcaria al premodernisme, més aviat eclèctic. I van ser elaborats l’any 1890 als Tallers Amigó de Barcelona. “Estem fent el que hauria de fer l’Ajuntament”, defensa Aleix González. I afegeix: “Perquè Sabadell no pot perdre més patrimoni; i ni aquestes peces ni el castell tampoc podien esperar més”.
De fet, González ha sufragat de la seva butxaca els 3.000 euros que costa la restauració. “Si l’Ajuntament no pot pagar, doncs jo ho avanço i sacrifico el meu salari”, sosté González. En tot cas, la seva intenció és tornar-ho a Can Feu si l’Ajuntament mai restaura aquest edifici.
El regidor de Cultura, Carles de la Rosa, sosté: “És molt lloable que hi hagi una associació que sufragui les despeses de restauració dels vitralls del Castell de Can Feu, perquè ens interessa a tots que el patrimoni se salvaguardi. El dia que el Castell estigui en bones condicions, si l’Associació Cultural de Can Feu cedeix els vitralls, l’Ajuntament els tornarà a col·locar on eren, en la mesura que sigui possible”.
