Els periodistes estem cridats a parlar de tot encara que no hi entenguem. Ho podem comprovar cada dia a les tertúlies que omplen una part de la programació de ràdios i televisions. Fins aquí, res a dir. No es pot saber de tot i és bo reconèixer-ho com un exemple d’honestedat informativa. El problema ve quan, per amagar aquest desconeixement, s’opta per la criminalització de determinats col·lectius. Ho veiem cada cop més amb els que han decidit no vacunar-se per diverses raons i també amb els joves pel fet de beure alcohol al carrer.
Però resulta que en aquest mar de sorpreses que té la pandèmia hem pogut comprovar com es pot passar, alegrement i en poc temps, de criticar i estigmatitzar els joves a compadir-los davant les esgarrifoses dades sobre els efectes de la Covid-19 en la salut mental d’aquesta part de la població.
Aleshores, en què quedem? Són uns incívics per participar en els macrobotellons a carrers i places? Mereixen una consideració especial pel patiment que els han comportat les limitacions imposades per la pandèmia ells que són el nostre relleu generacional?
Coincidint amb el Dia de la Salut Mental hem conegut unes dades que necessàriament ens han de fer reflexionar. Un estudi revela el fort impacte que la pandèmia ha provocat entre els joves a tot el món amb desenes de milions afectats amb depressió severa i ansietat. L’increment és proper al 30% en tots dos casos.
Arribats a aquest punt hem de reconèixer que les coses no s’han fet bé. Val a dir que la manca de precedents en una situació de pandèmia va fer, i m’atreviria a dir que encara està fent, prendre decisions que s’han demostrat contraproduents. I sí, són part dels elevats costos de la Covid. Alguns són més materials com la manca de xips al sector de l’automoció.
Però quan es tracta de persones cal tenir molta cura a l’hora de fer valoracions premeditades. A la gent més jove se l’ha maltractat tant com als més grans tancats a les residències sota un règim gairebé policial. En el cas dels més joves, la limitació de la relació social ha estat nefasta. Els efectes que ha provocat costarà déu i ajut remuntar. Sabem que la fabricació de xips es normalitzarà ben aviat, però el que passi amb els joves encara està per veure. Als efectes sobre la salut mental se n’afegeixen d’altres com el treball precari i la manca d’oportunitats. Un motiu justificat per reflexionar-hi abans de criminalitzar-los.
