El riu Ripoll pot donar molt més de si amb un full de ruta ben traçat que permeti instal·lar-hi noves empreses, espais de creació, bars i restaurants, entre d’altres, fins i tot algun cas puntual de residències tipus loft, tot i que no es pensa a fer-hi habitatge a grosso modo. Això es vol fer respectant la flora, la fauna i el patrimoni i facilitant l’accés al riu des del nucli urbà de la ciutat, aprofitant els fons Next Generation i altres convocatòries de subvencions europees o estatals; tot, amb la mirada posada a haver transformat el Ripoll l’any 2030. Per fer-ho possible, el Govern preveu demanar 73,3 milions d’euros als fons Next Generation.
El molí d’en Mornau i la Salut al fons, al Ripoll / VICTÒRIA ROVIRA
Més oportunitats laborals, més qualitat de l’espai verd i millors condicions de vida. És la recepta que plantegen tant des de l’Ajuntament de Sabadell com des del Gremi de Fabricants i l’Associació per l’Impuls de l’Àrea del riu Ripoll (que inclou ciutadans a títol particular, empreses i entitats), que estan definint propostes per revitalitzar aquesta part de la ciutat. La secretària general del Gremi de Fabricants i de l’Associació per l’Impuls del Ripoll, Núria Aymerich, remarca que “tots anem a l’una per reactivar el Ripoll respectant la flora i la fauna”, i assegura que “quan el posem de cara a la ciutat en podrem fer un gran ús. Treballar allà és un somni”. Des del Gremi creuen que hi ha moltes oportunitats per convertir la zona fluvial en una activitat productiva respectuosa amb la flora i la fauna existent i el patrimoni que es pugui preservar. Aymerich pensa en indústries i oficines, però també en altres elements que complementin aquests, com bars i restaurants. La secretària general del Gremi engloba aquestes iniciatives al fet que tinguin en compte la sostenibilitat i l’economia circular.
Des de la Cambra de Comerç de Sabadell, el seu president, Ramon Alberich, assegura que “el Ripoll és una assignatura pendent a Sabadell des de fa temps”. Alberich insisteix en un punt que considera clau, que és que qualsevol proposta que es faci sobre el riu “tingui continuïtat en l’àmbit de mobilitat”, de manera que entrant per la carretera de Prats es pugui creuar per la llera fins a l’altra banda del riu.
Definir una marca
L’arquitecte i urbanista sabadellenc Manel Larrosa apunta que per rellançar el Ripoll s’hauria de generar una marca. “Si el districte 22@ de Barcelona el van crear, mantenint i diversificant activitat, a Sabadell caldria fer el mateix, un element de referència metropolità on prevalgués la singularitat”, diu Larrosa. D’aquesta manera també s’ajudaria a acostar el riu i el seu entorn a la ciutadania.
En aquest sentit, Sabadell mira el districte 22@ de Barcelona, on s’han rehabilitat naus i fàbriques per donar cabuda a noves activitats econòmiques, i també és una referència el Rec d’Igualada, en què dos cops l’any les antigues fàbriques igualadines es transformen en un conjunt de botigues on marques de primer nivell venen els seus estocs a preus únics.
També s’ha estudiat la proposta dels lofts, que van néixer la dècada del 1900 a Nova York, combinant espais de residència i treball. Al Ripoll, serien espais individuals d’entre 70 i 200 metres quadrats, situats elevats respecte al pas de l’aigua del riu, en les parts altes de les parcel·les.
1. Normativa urbanística
Per poder tirar endavant l’impuls que es vol fer del Ripoll, l’estratègia plantejada implica revisar el pla d’usos i activitats de la zona per fomentar-les. En paraules de l’urbanista Manel Larrosa, “no és un gran canvi normatiu, sinó una adequació del detall”. Es vol potenciar una visió urbanística immobiliària, però no residencial, sinó de despatxos. D’aquesta manera es pretenen aprofitar tots els espais disponibles. Actualment, el Ripoll té 35 hectàrees de sòl industrial, gairebé la major part disponible. La normativa permet fer-hi oficines, restaurants, indústria, magatzems, serveis municipals, tallers de reparació de vehicles, algun equipament esportiu o religiós o serveis funeraris, però no permet, per exemple, posar-hi un hotel o una benzinera. Es vol aprofitar per acabar amb les ocupacions il·legals.
2. Potenciar els accessos
En la diagnosi sobre la situació del riu Ripoll es comparteix que hi ha un problema d’accessibilitat des de banda i banda de la llera. Per posar-hi remei es vol instal·lar ascensors en punts estratègics com la plaça de Sant Salvador, que aniria fins al carrer dels Nois Buxó, i el Parc Taulí. També es vol connectar per a vianants i per a bicicletes la carretera de Castellar amb el parc del Molí d’en Font, refer els camins entre Nostra Llar i el camí de Can Quadres, així com el de la ronda de Santa Maria i el de la ronda de Maria Gispert fins a Sant Vicenç de Jonqueres. Tanmateix es preveu instal·lar noves passeres al riu i rehabilitar les del Molí d’en Fontanet i de Cal Grau.
La passarel·la del Molí d’en Fontanet / VICTÒRIA ROVIRA
Les propostes també preveuen reformar el camí de Jonqueres a Castellar, incorporant un carril d’aparcament i passos de vianants amb plataforma elevada.
3. Empresa i coneixement
A través del Pla d’usos i activitats per a la transformació de les activitats econòmiques del Parc Fluvial del riu Ripoll es vol potenciar la instal·lació d’empreses en aquest àmbit. Des del Gremi de Fabricants subratllen que ja s’han fet passos importants en aquest sentit, com fer arribar la fibra òptica a una part de les empreses, i insten a continuar treballant en aquesta línia.
Un dels pilars del futur de l’entorn del Ripoll passa pel Campus Urbà de Ciències de la Vida i la Salut de Sabadell, que s’ubicarà a l’Artèxtil. Aquest espai ha de ser un pol d’atracció del coneixement, juntament amb el campus de Sabadell de la UAB, l’ESDi, el Centre de Promoció Empresarial, la caserna de la Guàrdia Civil –quan tingui projecte–, i el Parc Taulí, que disposa de les naus Bósser, on centralitzarà la recerca.
4. Medi ambient
Potenciar el Ripoll es vol fer protegint i realçant la flora i la fauna i, alhora, amb altres gestions relacionades amb el medi. Es vol elaborar un projecte de gestió de l’activitat agrícola del parc fluvial, ordenar i arranjar les hortes municipals i eliminar l’ocupació il·legal dintre de l’àmbit del riu. Les propostes locals també preveuen regenerar i consolidar la Séquia Monar.
Aigües Sabadell i l’Ajuntament van presentar el passat mes d’agost el Biotop, un ambiciós projecte de transformació de les dues estacions depuradores d’aigües residuals de la ciutat amb l’objectiu de fomentar l’economia circular i millorar la qualitat de vida dels sabadellencs. És una iniciativa que s’ha fet a l’entorn del Ripoll i que es té en compte com a exemple pioner d’aplicació de les directives marc europees de l’aigua i d’economia circular, completament alineat a la contribució de l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. El projecte parteix de les activitats del cicle de l’aigua a Sabadell per a la generació d’energia i aire net.
5. Lleure i esport
La Pista Coberta d’Atletisme, les pistes d’atletisme Josep Molins i el pavelló municipal d’esports de Sol i Padrís, i també el mateix recorregut del parc fluvial del Ripoll són àrees esportives per on circulen ciclistes, vianants i corredors que es volen potenciar, també amb noves instal·lacions com podrien ser les de la ruta del colesterol de l’avinguda de Matadepera.
Des de les diferents entitats que impulsen la transformació del riu Ripoll es planteja tirar endavant un projecte per a la pràctica d’activitats esportives a l’aire lliure i relacionades amb la salut integral, així com repensar les àrees de lleure i estada de Sant Vicenç de Jonqueres, el Molí d’en Torrella i Sant Oleguer. Es miren exemples com el parc de Can Gambús, on hi ha un bar restaurant que té una agenda cultural pròpia, bàsicament de concerts. També es tenen en compte d’exemples parcs infantils amb diferents àrees de joc amb tobogans o passarel·les que permetin jugar-hi als més petits en un entorn natural.
Oci diürn, una opció si no hi ha nit
El Govern municipal planteja utilitzar les proximitats del Ripoll per posar-hi locals recreatius diürns compatibles amb el descans dels veïns. Segons avancen fonts municipals al D.S., el Govern municipal estudia situar locals recreatius a les proximitats del riu Ripoll. Per evitar molèsties als veïns de Covadonga, es planteja restringir-ho a activitats de dia i així poder garantir el descans dels veïns de la zona. Aquesta via de desenvolupament està encara en fase inicial.
A part, l’Ajuntament treballa en el pla d’oci nocturn de la ciutat.
