Vuit anys després de la seva darrera actuació al Teatre Principal, Josep Colomé (Sabadell, 1979) torna amb un programa aparentment heterogeni que inclourà peces breus, de gran volada melòdica, i algunes transcripcions per a violí: des de Toldrà fins a Chick Corea, passant per miniatures, milongas, tangos, estàndards de jazz, etc. Inaugurarà la temporada del cicle de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell.
Com vius aquest retorn a ‘casa’? Amb molta emoció, per a mi tocar a Sabadell sempre té un punt de ritual. Les persones que es reuneixen al Principal són les oïdes i els ulls que venen il·lusionats i volen experimentar el vertigen i les ganes d’una abraçada en forma de so. Cada vegada que hi he tornat, ha coincidit amb un moment de canvi o transformació en el meu viatge vital. I m’encanta.
I t’acompanyarà Dani Espasa al piano, que recentment ha interpretat a Madrid una obra tan exigent i diferent del que oferireu, com són les ‘Variacions Goldberg’ de Bach’. Serà un viatge comú, en Dani és un aventurer i un cercador nat. M’atrau el seu instint fora de sèrie perquè tot el que interpreta ho converteix en bellesa musical. Hem treballat plegats en nombroses ocasions i àmbits, i cada vegada que ens reunim és una festa fora i dins de l’escenari, sempre emocionant, de reflexió lliure, i amb una sensació única de compartir. El Dani és l’únic pianista amb qui puc canviar la paraula assaig per conversa, no hem d’explicar-nos gaires coses verbalment, passen entre les notes… És fantàstic!
Hi percebo una voluntat d’encontre com si fos un petit comitè. Una mica en la línia del que havia estat la ‘Hausmusik’ o música domèstica… Sí, perquè la selecció és com un àlbum de melodies que són petites òperes de butxaca de tres minuts que han passat per la meva vida.
Més des del ser que des del fer… Intueixo la idea, però, a què et refereixes? Com a col·lectiu humà estem vivint moments en què necessitem connectar amb les emocions bàsiques internes. L’art hauria de consolar el pertorbat i pertorbar el còmode, com deia Bansky. Aquesta haurà de ser la funció de l’art, sigui com a agents i com a receptors: el més important és el que es dona rebent i el que es rep donant.
‘Off the record’ s’inicia amb els sons de la ‘Milonga sin palabras’ de Piazzolla, que és un compositor que estimes molt i del qual vas ser pioner a interpretar-lo a Sabadell a partir del 2003 gràcies al grup el Five4tango. El 2003 vaig tenir el privilegi de crear Five4tango per abordar el repertori de Piazzolla per a quintet. Va ser un projecte amb músics de Sabadell en què vam enregistrar i vam oferir moltes vegades per Europa i per Amèrica amb l’acordionista Miquel Àngel Maestro, Carles Rambla, Marc Torrent i el pianista Robert Tévar. Va ser una experiència intensa.
Colomé actuarà al Teatre Principal / CEDIDA
