Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968) ha complert cinc mesos com a conseller d’Interior, un dels càrrecs polítics més difícils de gestionar del Govern de la Generalitat. Elena coneix el territori, va ser alcalde de Vilanova i la Geltrú (2005-2011), i abans de ser entrevistat pel Diari, reconeix: “Intento ser el mateix. Mantenir la proximitat, la meva manera de fer, però ara estic pendent de tot Catalunya i m’és més complicat. Que m’hi hagi acostumat no vol dir que m’agradi que em parlin de vostè”. El conflicte del moment són els botellons i l’augment de la violència contra els cossos policials, que tensen els Mossos.
És d’actualitat: uns lladres van fugir en dues furgonetes d’un robatori de la Zona Hermètica el diumenge passat esquivant agents de policia. Què va passar? Se’ls ha detingut? A hores d’ara, no s’han detingut els autors. Sobre la successió dels fets, no en puc parlar gaire més perquè està subjecte a investigació policial. L’únic que puc dir que és que s’està treballant per trobar-los.
Fa tot just unes setmanes, es va produir un tiroteig en un ‘botellón’ a Sant Pau de Riu-sec. Hi havia grups perillosos procedents d’altres ciutats. Avui s’utilitzen més les armes de foc? No, el seu ús no ha augmentat, i en termes generals a tot Catalunya ha caigut l’activitat delictiva respecte abans de la Covid (2019). Dit això, ens ocupen i ens preocupen certs comportaments vinculats a l’incivisme i a grups violents que s’han infiltrat dins dels botellons. En la mesura que hi ha hagi una sola víctima, ens sentim interpel·lats a intervenir. En els botellons d’aquest estiu, hem posat esforços per detenir membres d’aquests petits col·lectius a través d’agents infiltrats i vigilància aèria.
Efectius: “Hem patit molts anys sense noves promocions i el cos s’ha anat fent petit. Ho estem revertint”
Hi ha una preocupació latent en alguns barris de Sabadell per la irrupció de bandes criminals. Li puc parlar de Can Deu, on va caure fa poc el líder d’un clan mafiós, o de determinats grups que increpen els veïns a la plaça de Picasso. Des de la perspectiva estrictament policial –no parlo de qüestions educatives i socials–, l’única manera de combatre la delinqüència és incrementant els efectius dels Mossos d’Esquadra. Enguany hem incorporat 775 nous agents, i l’any que ve en seran 850 més. Així mateix, estem renovant la flota de vehicles. Sobre el que vostè em comentava, hem millorat el treball d’intel·ligència davant del crim organitzat i ho fem en coordinació amb les policies locals, i també amb els cossos policials d’arreu de l’Estat i d’Europa a través del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco).
Dels nous agents que feia referència, quants n’arribaran a Sabadell? Hem patit molts anys sense promocions i el cos s’ha anat fent petit i en els propers anys ho anirem revertint. Aquest 2021 s’incorporaran sis nous agents a l’Àrea Bàsica Policial, després dels 29 que es van afegir l’any passat. Pel que fa al conjunt de la Regió Metropolitana Nord [inclou els Vallesos, Maresme i Badalona], aquest any n’hi haurà una seixantena més, a banda dels 290 nous agents del 2020.
/ LLUÍS FRANCO
Això és compatible amb la jubilació anticipada dels agents? Hi haurà prou policies per cobrir les baixes? Totalment, de fet, és complementari: sense la jubilació anticipada, tindríem molts agents en nòmina de la Generalitat que, a partir d’una edat, tenen capacitat per fer una segona activitat. Per a la viabilitat del cos és necessari. I amb la contractació de nous agents, que és el que necessitem, arribarem en els propers anys a l’objectiu de més de 20.000 agents.
Segons les darreres dades disponibles (primer trimestre del 2021), les ocupacions d’habitatges van créixer un 17% a Sabadell respecte abans de la Covid. Hi ha una sensació d’indefensió entre els petits propietaris. A Sabadell, la Policia Municipal ha activat un protocol específic. Els Mossos tenen prou eines per fer-hi front? Creu que s’ha d’endurir la llei? No entraré en un jardí, en un debat que no em correspon com a conseller d’Interior. El que he de fer és aportar solucions en el marc legal actual. Quan parlem d’ocupacions cal distingir les ocupacions de caràcter delictiu de les socials. Aquestes últimes són el fracàs col·lectiu de totes les institucions. Una família que és desnonada no és més que una víctima d’una societat injusta. Pel que fa a les ocupacions delictives, ja sabem quina és la normativa: després d’un temps definit, l’ús es queda per a qui ha entrat a l’habitatge i si no hi ha citació judicial, no s’hi pot fer res. Volem ser més efectius al respecte i si cal un operatiu conjunt amb Policia Municipal, hi estem disposats.
Han augmentat els delictes de lesions a Sabadell? Què està fent la conselleria? Entre gener i agost del 2021, se n’han comptabilitzat 97. En el mateix període del 2018, n’eren 52. Els delictes de lesions als policies són una realitat arreu del país, a Catalunya i a l’Estat, i no només cap als Mossos, també respecte a les policies locals. Té a veure amb el que hem viscut en els darrers dos anys.
Ocupacions: “Volem ser més efectius i si cal un operatiu conjunt amb Policia Municipal, hi estem disposats”
La pandèmia. Estic convençut que sí. El coronavirus no és innocu. La societat ha patit molt estrès i això ha tingut conseqüències en l’àmbit econòmic, social i emotiu. Davant d’això, dono tot el suport als agents de Mossos i a les policies municipals, reforçant-los, ajudant-los. Activant tots els mecanismes per protegir-los d’aquests comportaments. Darrere els atacs a la policia, hi ha una minoria social que, tot i ser poc nombrosa, té un gran impacte.
Fins a quin punt aquest missatge de suport entra en contradicció amb el posicionament dels grups polítics del Govern de la Generalitat, ERC i Junts, que van votar en contra d’una proposta de resolució al Parlament que demanava reforçar el cos i donar-li empara davant les agressions. Volem fugir de la batalleta partidista. Aquesta proposta de resolució que menciona ve d’un partit [PSC-UpA] que no admetia canvis en el redactat. Un dels punts exigia tirar enrere una política actual del Departament d’Interior [sobre la defensa jurídica dels Mossos] i si no es treia del text, no hi podíem votar a favor. El redactat era trampós i pretenia seguir amb el joc simple de la politiqueria amb els Mossos. I el suport a la policia es demostra amb el suport del conseller i amb fets, no amb gesticulacions i partidisme.
Què vol dir amb partidisme? Les legitimitats van per barris. Una cosa és donar-se cops al pit amb una resolució, però també s’ha d’expressar el suport quan governes: el partit que va fer aquesta proposta té un responsable de seguretat [Ramon Espadaler] que va incorporar zero mossos quan va ser conseller d’Interior. El postureig sobre els Mossos està bé, però dura cinc minuts. El que queden són els fets.
/ LLUÍS FRANCO
La Generalitat es persona en tots els casos en què hi ha mossos que han patit lesions? Sí, sempre.
Té la sensació que s’ha deteriorat la imatge dels Mossos des del 2017, quan la policia catalana va guanyar notorietat als atemptats i al referèndum. Avui, com fa quatre anys, el cos de Mossos està molt ben valorat. El cos ha estat sotmès a molt soroll per l’ús i abús del partidisme. El que vull és treure’ls d’aquesta batalla. Què hem de valorar? El soroll mediàtic, el Twitter o les enquestes d’opinió? En els sondejos generalistes, la policia catalana figura sempre entre les tres institucions valorades. Els Mossos són al costat de les dones que pateixen violència de gènere, qui atén els més joves quan pateixen bullying, els qui garanteixen els drets i les llibertats en les manifestacions. Tenen tanta feina que al final quan se li pregunta al ciutadà, la valoració és altíssima.
Pel que fa a l’estructura organitzativa, preveu canvis al capdavant de Mossos? Josep Lluís Trapero seguirà sent el major del cos? Jo tinc confiança en els 17.500 mossos –ara gairebé 18.000–.
I en el major Trapero? Sí, em sembla que forma part de la plantilla dels Mossos (ironitza).
La comissió Estat-Generalitat es va reunir després de tres anys sense fer-ho. I fa poc va tenir una reunió amb el ministre de l’Interior. Posteriorment, va dir que no havia anat bé en relació amb la negociació de noves competències. Què demana? En què ha de resultar? En alguns punts estem avançant, com en la coordinació policial o l’accés a recursos, però hem vist resistències en qüestions competencials. Els examinadors haurien d’estar en mans de la Generalitat i no de l’Estat, i la gestió ambiental, a càrrec dels Agents Rurals i no dels Seprona. Ho estem negociant. A poc a poc.
En clau local, li he de preguntar per la nova seu dels Bombers, que s’arrossega des de fa anys. Tenen ja establerta la nova ubicació? En quin punt estan les converses amb l’Ajuntament? Ho estem negociant i treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Sabadell, i confio que es pugui començar a desencallar properament. Pel que fa als efectius, esperem arribar als 3.000 després d’una dècada sense fer incorporacions. També renovem els vehicles. Necessitarem temps, això no és possible arreglar-ho en un any.
Farrés es reunirà amb el conseller d’Interior per la nova seu de Bombers
