JORDI SERRANO

Què fem amb la Cooperativa La Sabadellenca? (I)

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

L’any 1870 es constituí la Sociedad Cooperativa La Obrera Sabadellense, que pretenia tenir seccions de producció, consum, habitatge i educació. Els inicis són confusos, però sembla que la Sociedad Cooperativa de la Clase Obrera de Sabadell del 1874 era continuació d’una l’anterior. L’any 1877 recupera el nom d’“Obrera” i disposa de seccions de producció de teixits de llana, fusteria, teixits de cotó, rajoleria, de consum amb forn de pa i botiga de queviures i caixa d’invalidesa.

Pere Coromines ens descriu el Sabadell d’aquells moments com: “La ciutat catalana que té més bones associacions és Sabadell, la seva cooperativa de consum és rica, el seu Centre Federal també. Aquell poble fa societats per a tot, per portar-se una tassa de brou quan s’està malalt; els pobres i els rics s’ajunten per lluitar”.

La cooperativa va comprar uns terrenys l’any 1906, a finals dels anys vint se’ls va vendre i amb aquests diners va construir un edifici de 37 metres de façana al carrer de Víctor Balaguer, ara carrer del Sol, que es va inaugurar el 15 de desembre del 1929. Tenien 850 associats i el balanç anual arribava a 380.000 pessetes. El portaveu de la Cooperativa La Sabadellenca es va publicar fins entrada la guerra.

La Cooperativa La Sabadellenca tenia una biblioteca al primer pis, l’autor dels mobles és Josep Centelles. Els fons es construïren a partir dels inicials que ja tenia la cooperativa, més el llegat que feu Joan Salas Anton, un centenar de llibres sobre cooperativisme de Salas, més llibres d’història de clàssics de finals del XIX i primer terç del XX: Mariana, Pi i Margall, Pujades Bofarull, Rovira i Virgili; de política: Kropotkin, Reclus, Jaurès; de geografia: Reclus i Odon de Buen. Hi ha autògrafs de Charles Gide, Benoit Malon, Gabriel Sardant, Anselmo Lorenzo, Rafael Altimira, Nicolas Salmeron, Francesc Ferrer i Guàrdia, Pere Coromines i Magalhaes Lima. Per exemple, en un cas podem veure com funciona, a Salas li envia un llibre Francisco Giner de los Ríos, Estudios y fragmentos sobre la teoría de la persóna social, “y como yo ya lo habría adquirido envié este a la Biblioteca de la Cooperativa Sabadellense reservándome para mí el que V. me ha remitido”.

Allí Joan Salas Antón encarrega un quadre a Antoni Estruch que rememori la vaga del 1902, que tant impacte va tenir en la vida de qui fou president de la Cooperativa. La biblioteca va quedar abandonada des del 1939, però sortosament els feixistes sabadellencs no en van cremar els llibres. L’abril del 1979 es reinaugura la biblioteca, anomenada Biblioteca Salas Anton, però per un conjunt de circumstàncies, al final els llibres van a parar a l’Arxiu Històric de Sabadell. Potser va sent hora que l’Ajuntament compri l’edifici i el retorni a la ciutat com a símbol de la consciència de classe treballadora sabadellenca.

Comentaris
To Top