CARLES FITÉ

El Sabadell progressa adequadament

[Carles Fité, periodista]

Us confessaré una cosa. Jo només miro la classificació del Sabadell si hem guanyat. Si no, no vull saber res d’altres resultats ni de taules, ni res. I és clar, divendres va arribar la primera victòria de la temporada i, per tant, va ser la primera vegada que vaig mirar com estava la classificació al Grup 2 de la Primera RFEF. És més, pensava que anàvem últims, ja que encara no havíem guanyat cap partit i havia llegit en algun lloc que érem l’únic equip del grup sense conèixer la victòria. Però no, no estàvem tan malament. Encara estem en descens però aixecant el cap i mirant cap amunt. A la classificació i al joc.

Perquè tot i haver perdut a Tarragona, l’equip ja va ser molt superior al Nàstic. Un Nàstic que està en play-off d’ascens, i nosaltres els vam passar per sobre. D’aquells partits que en guanyes 9 de 10. Per tant, havia de ser qüestió de temps que guanyéssim. Patint, és clar, que som el Sabadell. Però novament sent superiors a un equip que es presentava a la Nova Creu Alta també en posicions de play-off. I els vam dominar de principi a fi. Només es dedicaven a perdre temps i defensar.

La celebració del gol de Moha va simbolitzar treure’s de sobre aquesta ansietat de tantes ocasions fallades. I això que al principi de la segona part va haver-hi una jugada en què vam rematar fins a tres vegades dins l’àrea petita i no va acabar en gol. Semblàvem maleïts. Però a vegades, només a vegades, el futbol és just. I tota la justícia que no es va repartir al Nou Estadi de Tarragona, es va fer realitat divendres al Temple.

Qui no falla mai és l’afició. Tot i els dubtes, tot i els crits del partit anterior, no va fallar i va venir al camp. Tot i l’hora infecte i lamentable en què la Federació va tornar a posar el partit, hi havia milers de persones a les graderies. I van animar i acompanyar l’equip des del primer minut. La comunió viscuda al final va generar una química molt positiva. Perquè si hi ha una cosa que no genera cap dubte és l’actitud i l’entrega de l’equip.

Tindran més o menys encert, però aquests jugadors es van deixar l’ànima i van tirar d’orgull. Tots. Del primer a l’últim. I això és el més important en el futbol. Més enllà de la qualitat, has de posar-hi ganes i lluitar totes les pilotes o si no, no hi ha res a fer. I aquest equip ha demostrat estar junt, ser una pinya i tenir mentalitat guanyadora. És un equip fet per estar a les primeres posicions, i no abaixaran els braços tan fàcilment. Ah, i per als oportunistes i nerviosos: estan 100×100 amb l’entrenador. Per tant, tots a una. No fotem.

És veritat, per allò de posar-hi una mica d’aigua al vi, que hi ha alguns jugadors que estan rendint per sota del que esperàvem. Per exemple, Moha, un dels fitxatges estrella i que ha perdut la titularitat i fins divendres es mostrava imprecís i gens determinant. Tant de bo el gol li doni la confiança i el clic necessari per ser el jugador esperat. Un altre nom propi és el de Kaxe. Sembla que no tenim sort amb els davanters. Negat de cara a porteria i a estones perdut. Els que el coneixen diuen que hi tinguem confiança, que quan engegui ens farem un fart de celebrar els seus gols. Tant de bo, però ja aniria sent hora que en marqués algun.

Menció a part per a Aarón. El millor i el que més em desespera. Capaç de liderar, posar-se l’equip a l’esquena i desequilibrar com ningú. I incapaç de xutar i fer un gol. No ha marcat cap gol amb el Sabadell! Cap gol en 62 partits! S’accepten promeses per al primer gol que faci…

Comentaris
To Top