Publicitat
Ciutat

L’urbanista Manel Larrosa proposa crear un índex que permeti planificar el desenvolupament de les ciutats

Manel Larrosa, a la Bosch i Cardellach / VICTÒRIA ROVIRA

Si per alguna cosa es caracteritza l’arquitecte urbanista sabadellenc Manel Larrosa és per intentar portar sempre a la pràctica els coneixements teòrics sobre el seu àmbit. Així ho ha fet novament, en aquest cas en motiu de la ponència Algunes lleis del territori organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach a la seva seu de l’antiga Escola Industrial.

Larrosa ha posat sobre la taula la necessitat d’establir un índex compartit a nivell de país que permeti planificar el desenvolupament de les ciutats en funció de la seva població, dels espais urbans i els naturals. “Necessitem nous sistemes reguladors per intervenir en el territori de forma més rigorosa”, apunta el sabadellenc, que afegeix que “l’objectiu és mesurar i donar instruments que permetin fer una planificació millor” a escala municipal, comarcal, regional i així successivament.

Una manera d’establir aquest índex podria ser la divisió entre espais urbans (U) i naturals (N), incloent també la dimensió de la població (P) i la integritat dels espais naturals (frontera, F), perquè té més valor tenir l’espai urbanitzat concentrat que repartit i igualment passa amb les zones més verdes.

Manel Larrosa concreta l’índex en la fórmula I = (U*F)/(N*P), i el manté que seria directament proporcional a la superfície urbana. “Si tens la mateixa ocupació territorial urbana però tens més població, tens menys petjada, perquè has contingut més població sense afectar els espais naturals”, explica l’expert en urbanisme.

Per exemple, en aquest índex el Barcelonès tindria un índex de 0,99, el conjunt de Catalunya de 0,50 i el Vallès Occidental a 1,22, de manera que la petjada vallesana és molt superior a la barcelonina perquè a l’entorn de la capital s’hi concentren 2 milions d’habitants. És el contrari del que passa, al seu parer, al Vallès Oriental (1,87), perquè “té moltes urbanitzacions, és més dispersa, tenia més camp per créixer i en va abusar més”.

Caldes de Montbui, Cardedeu i Matadepera estarien a la cua de la taula. El darrer el considera un cas “espectacular” amb índex 3,47. “Potser la gent de Matadepera diu ‘jo visc a sota un arbre, enmig de la muntanya, aquí petjada poca’, i no, perquè la intensitat urbana de perímetre i mossegada que s’ha fet sobre el territori és espectacular”, subratlla Larrosa.

Objectivar per prendre decisions

L’urbanista insisteix en la necessitat d’objectivar i prendre decisions en funció de l’estudi i no dels interessos o el que considera que s’ha fet durant molts anys: dibuixar sobre plànol i executar sense tenir realment en compte el territori. “Els arquitectes normalment acaben mirant un plànol, i les coses no preocupen gaire. En canvi, en una foto veus els conreus, regadius, cursos d’aigua, etc, i tens una informació molt diferent. Potser hauríem de projectar i planificar sobre foto i no sobre plànol”, apunta Larrosa, que posa exemples com Manresa o Vic que han crescut al costat d’infraestructures o autovies com l’Eix Transversal “en què realment la malmesa del territori ha sigut molt important fruit del factor de capitalitat”, amb creixements que pobles més petits o capitals de comarca més petites no han tingut.

El paper de l’activisme també ha estat un dels punts que s’han tractat al llarg de la ponència. Manel Larrosa ha apuntat que aquestes persones tenen un paper clau i han aportat una “mirada positiva” amb estudis com els que s’han presentat contra el Quart Cinturó i que han estat importants perquè aquesta infraestructura no s’hagi fet ja.

Publicitat
Comentaris
To Top