[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Sabadell i al Vallès en general tenim una gran sort: no hem de suportar l’aeroport d’El Prat Josep Tarradellas. Van dir que es faria una gran inversió de 1.700 milions d’euros i que amb això es crearien 50.000 llocs de treball. Entenc que els gabinets de premsa de les corporacions han de treballar però a vegades es passen. He arribat a la conclusió que els fan prenent tres gintònics. També es diu que volen un aeroport ecològic. I un be negre amb potes rosses. Aquí ja es devien fotre el quart. Aquí només hi ha un aeroport petit d’avionetes. Al Vallès ens estalviem molts tumors malignes i moltes malalties perquè no ens arriben tan directament els fums dels avions. Això si de tant en tant s’estavella algun avionet, però és molt millor que tenir-ho convertit en un polígon industrial. És més bonic. Les incongruències d’aquests dies abunden. Posaré un altre exemple. Volem ciutats ecològiques però amb més cotxes. Això sí, a Madrid els del PP són fatxes perquè es carreguen “Madrid central”. Però a Barcelona l’equivalent són les superilles i massa gent no les vol. I encara hi ha imbècils i indocumentats que diuen que Ildefons Cerdà es queixaria. Per l’amor de deu, si Cerdà era comunista! Els trauria tots els cotxes!
Quan l’ajuntament franquista als anys setanta va fer passar el tren ensotat i va construir la consegüent Gran Via, ho va dissenyar amb el cul. Ole Thorson, molt vinculat a la ciutat, va elaborar l’alternativa a la Gran Via que va fer per encàrrec de l’oposició democràtica. I li van dir de tot. I ara hem de fer unes grans inversions a molt llarg termini per veure com arreglem aquell gran enorme nyap.
Thorson volia reduir la velocitat per reduir els morts a les carreteres. Al cap de 30 anys, li van fer cas i s’han reduït els morts a una tercera part. També plantejava fer camins escolars i se’l titllava de somiatruites. Ara 30 anys més tard, a poc a poc els anem fent.
No sé per què la humanitat és tan ximple. De fet, Friedrich Nietzsche deia que les persones ens havíem allunyat massa dels nostres instints primaris. O com ho deia un vell pagès que vaig conèixer: “Lo més tonto és la persona.”
I no hi té res a veure, però fa temps que quan passo per davant de l’escola Tarlatana de Can Puiggener penso: ho escriuràs al diari. A veure si d’una vegada les autoritats, no sé si municipals o Generalitat, treuen o canvien els plasticots que cobreixen l’entrada de l’escola. Segurament estan allà des que la van inaugurar i han acumulat merda. Molt sutge. Quin missatge donem als nens? Que ens importa un rave l’educació.
Molt sovint rebo crítiques pels articles, ja que algunes de les coses que proposo, em diuen, valen molts diners. No és veritat, en proposo algunes que amb quatre duros s’arreglen, com en aquest cas. I dignificarien una escola que s’ho mereix.
