Els bolets encara no han fet excessiva aparició als boscos propers a Sabadell.
“Només hi ha hagut alguna florida petitíssima, perquè a l’agost no va caure ni una gota”, diu Siscart, en referència a la zona que va del Bages, el Vallès Occidental, Oriental i el Montseny i fins al Maresme. En aquesta zona, qualifica la temporada d’horrorosa.
I el model climàtic per les properes dues setmanes tampoc preveu molta aigua. “És cert que aquesta setmana hi ha hagut plugim, però no n’hi ha prou. Si es mantingués així, la temporada quedaria molt tocada al Vallès”, sosté. Ara bé, encara hi ha marge per tenir una bona temporada tardana. “Però és urgent que hi hagi pluges. I significatives. Si és així, podríem tenir un final de novembre i principi de desembre bo”.
Bolets de fred
De fet, hi ha bolets primerencs i tardans, els quals prefereixen diferents ambients climàtics. Els tardans són de fred, com el fredolic (d’aquí el nom), la llenega i la llémena (o també dita llengua de bou). Per tal que aquests bolets puguin fructificar, cal que el sol no es refredi, doncs el fred també és un factor determinant. De fet, a l’alta muntanya, la temporada s’anirà acabant amb les primeres gelades pirenaiques. En canvi, a les cotxes baixes del prelitoral i litoral, podríem collir bolets fins Nadal i fins i tot al gener.
En canvi, allà on la temporada sí està anant bé és a la franja prepirinenca del Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès. “Ha estat una mena d’excepció. Entre finals de setembre i mitjans d’octubre hi ha hagut una gran florida de rovellons, que és un bolet de calor”.
De fet, tampoc la primavera havia estat dolenta. Múrgoles (que al Vallès anomenem rabassoles) i moixernons són els dos bolets especialistes a fructificar en primavera. Posteriorment, entre juny i juliol, arriben bolets de calor com ceps i rossinyols. “Enguany s’han allargat moltíssim, perquè les temperatures d’estiu han estat lleugerament més altes”, sosté Siscart.
Canvi Climàtic
Per una altra banda, Siscart també apunta a l’emergència climàtica. “Estem notant una irregularitat climàtica, amb una tendència a l’aridesa. L’anormalitat es fa la norma”.
De fet, creu que “les temporades es preveuen més erràtiques i menys previsibles”. Aquest estiu, fins i tot, també ha vist alzinars que ja s’havien torrat, amb la fulla marró a l’estiu. “Són símptomes de patiment”.
Hi coincideix Albert Marín, autor del llibre Bolets del Vallès. “Cada any arriben més tard. Abans a mitjans de desembre ja era rar, mentre que ara al gener encara en trobes!”, diu.
Marín afegeix una altra derivada. Abans era habitual anar a buscar bolets al terme entre Castellarnau i Torrebonica (a la frontera entre Sabadell i Terrassa). “Però entre el golf, l’hospital, la policia… Poca cosa se’n troba, ara”, diu Marín. “La civilització afecta molt”. Abans també s’hi anava al bosc de Can Casablanca, a Can Deu… “Però ara, al Rodal de Sabadell, l’únic bosc que es manté és Can Tugores”.
