Francesca Clusellas (Castellar del Vallès, 1940) és el testimoni d’una generació que des de la postguerra fins a l’actualitat ha hagut de lluitar per forjar-se com a col·lectiu i com a persona. Ara ha recopilat les seves memòries d’una vida convulsa, “plena de força, il·lusió i entusiasme”.
Ho fa en una la recent publicació De Paquita a Francesca (Viena Edicions), on explica els primers anys al seu Castellar natal, la forçada migració a l’Argentina i el retorn a casa de nou per, entre d’altres, complir el seu somni: acabar adquirint el Ranxo (la gran mansió de la família Tolrà) i viure-hi.
Vicenç Villatoro
En el procés per plasmar sobre el paper la seva personalitat lluitadora i l’esforç per començar de zero, l’ha acompanyat Vicenç Villatoro. L’escriptor i periodista va quedar atret per la història d’una dona que, obligada a creuar l’oceà amb la família, va créixer a l’Argentina.
Allà es va formar com a odontòloga, va viure tres cops d’estat i fins i tot va sobreviure a una explosió a bord d’un vaixell, experiències que van marcar-la per sempre més.
“Ara puc escriure aquests records de la meva vida des d’aquella construcció que veia de petita des de Castellar, a l’altra banda del riu”, explica Clusellas. “Puc rememorar tot aquest camí, ple de revolts i de situacions intenses, que en un cert sentit va començar aquí quan tenia set anys i que m’ha retornat altra vegada aquí”, afegeix.
Ranxo de Castellar
Un viatge d’anada i tornada, de creixement personal, amb la seva fascinació pel Ranxo de Castellar com a fil conductor. “I una mostra que si es persegueixen i es treballen els somnis, es poden fer realitat”.
