[Per Josep Mercadé, periodista]
Podem coincidir que hi ha una mena d’esforç col·lectiu per aconseguir, al més aviat possible, tornar a la normalitat? Crec que ens imposem a nosaltres mateixos el desig que tot sigui com abans de la pandèmia. Però resulta que hi ha un seguit d’indicadors que més aviat contradiuen aquests desitjos i que apunten que les coses poden ser ben diferents. Si bé és cert que la gran majoria de persones tenim moltes ganes de socialitzar-nos en una mena de cursa per recuperar el temps perdut, també ho és que, cada cop més, es manté un cert temor que el post-Covid deixarà una empremta molt forta que es notarà en la nostra manera de viure en el futur més immediat.
Per davant de tots passen un seguit de coses que, en altres circumstàncies, ens produirien molta més angoixa. Però ara resulta que, després de passar tot aquest any i mig llarg de pandèmia, ens hem quedat un xic anestesiats. Assistim, sense entendre un borrall del que passa, a les pujades de preus de la llum i dels combustibles. Omplim el dipòsit del vehicle i notem que és molt més car. En principi no ens escandalitzem excessivament. Però, a poc a poc, ens adonarem que l’onada de pujades de preus s’anirà fent més evident, tal com ho posa de manifest el brutal increment de l’IPC que estem veient aquests dies.
Les dades que van apareixent no són pas una simple anècdota. La repercussió s’anirà fent més evident. Economistes reputats expliquen teories i fan previsions sobre com pot acabar tot plegat. És cert, però, que moltes d’aquestes situacions són noves. Per tant, el factor desconeixement és prou important per poder dubtar d’algunes de les prediccions que fan els experts. Davant d’això ens podem preguntar quina és la reacció de tots nosaltres. La resposta, de moment, encara és incerta. Com que venim d’on venim, encara ens troben en una fase de certa eufòria post-Covid. El fet de poder tornar a gaudir de coses que ens havien estat vetades sembla fer oblidar la crisi climàtica i la crisi generada per la pandèmia.
Segurament, els que ho viuen en pròpia pell per haver perdut la feina i l’estabilitat econòmica fa temps que veuen que la situació es va complicant. Aleshores, cal que la resta s’adoni que la normalitat que ve no serà la mateixa i que cal estar alerta per fer front als canvis que s’estan produint. Sobretot ara que venen dies en què els hàbits de consum es desboquen.
