Oci i cultura

“Els premis són benvinguts, reconeixen la feina feta”

Guinovart actua diumenge al Principal / acn

Guinovart rebrà el Premi Nacional Agustí Borgunyó en reconeixement de la seva contribució al desenvolupament de la cobla. Conversem amb ell per conèixer més la faceta compositiva dedicada a la cobla. 

El teu palmarès de premis i reconeixements és envejable: recentment has rebut el Premi Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música, però també has estat distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2014, i amb tres Premis Butaca i dos Max. També has guanyat un Oscar l’any 2012 amb una banda sonora que vas orquestrar, per a la pel·lícula The Artist. Els premis sempre són benvinguts perquè són un reconeixement de la feina feta, i això és molt satisfactori; ja se sap que fer música a casa nostra és una lluita constant. Aquest premi que rebré diumenge a Sabadell m’ha fet molt feliç, perquè tot i haver escrit per a cobla des de fa molts anys, no és el mitjà en el qual desenvolupo la meva carrera principalment. M’estimo molt la formació i les possibilitats que té, i per això componc sempre que en tinc l’oportunitat. 

Efectivament, la teva relació amb la cobla ocupa una dimensió petita però força particular dins el teu catàleg. Sobretot, per la promoció de la fórmula concertant entre piano i cobla que és la més treballada per tu i infreqüent en aquest camp. Aquesta combinació va suposar la primera col·laboració amb una cobla. Va ser gràcies a la Cobla Mediterrània, que llavors dirigia Jesús Ventura, que em van proposar tocar la Rhapsody in Blue de Gershwin en l’arranjament per a cobla del sabadellenc Bernat Castillejo. 

I que després vas enregistrar per al segell sabadellenc PICAP? Exacte. Per a mi va ser tot un descobriment, de manera que em vaig oferir d’escriure un concert en tres moviments sobre temes del meu musical Mar i Cel. Al mateix disc vaig tenir l’honor d’enregistrar una obra de referència com és la Rapsòdia per a piano i cobla del meu mestre Manuel Oltra, sota la seva direcció. 

Però no va ser l’única… No va ser la primera seguida, el 2008, de la Rapsòdia de la Patum per celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la Cobla Sant Jordi; i el 2017 vaig afegir Nocturn a Solsona amb la Cobla Marinada, també amb el piano com a solista. 

En canvi, només has escrit dues sardanes: ‘Marinera’ i ‘Sirenes’, ambdues del mateix any. Va ser casualitat? Sí, només aquestes dues el 2008. Marinera demana dues cobles i va ser encàrrec del Concert de l’Arbreda de Palamós, i la van estrenar els Montgrins i la Principal de la Bisbal. Les sirenes va ser un encàrrec de la Simfònica de cobla i corda de Catalunya, que també la va enregistrar. 

Quines obres podrem escoltar el diumenge? D’una banda, la suite Terra Baixa, que consta de tres moviments i que va estrenar la Cobla Mediterrània l’any 2000 per al memorial Joaquim Serra. Són temes extrets del meu ballet del mateix tutor, sobre l’argument de l’obra de Guimerà. De l’altra, i amb el reforç de la percussió, serà Un món salvatge, també en tres moviments, i que va ser un encàrrec de la Festa de la Cobla de Banyoles amb què homenatjava Montsalvatge pel centenari del seu naixement.

I, com de costum en el teu llenguatge, són obres en què la melodia és present, amb una estètica deutora del postromanticisme. Efectivament, són obres en què la gent pot identificar el meu estil, en què la melodia sempre dirigeix el discurs musical, encara que amb colors i ànims ben contrastats. 

Com a compositor i pedagog, ets un referent, sobretot per a les noves generacions de compositors. I, especialment, per als que estudien a l’ESMUC, on ets professor. Quina perspectiva tens sobre les noves generacions? A casa nostra s’està formant una generació de músics molt ben preparada, en l’àmbit internacional. És una generació permeable a diferents estètiques que conviuen avui dia. El desig seria que tots hi trobessin una sortida professional, perquè anem més bé de músics que de feina.

Comentaris
To Top