Alícia Romero (Caldes d’Estrac,1976) és portaveu del PSC al Parlament de Catalunya des del març del 2021 en substitució d’Eva Granados. Va començar la seva carrera política de jove, com a regidora a Mataró, i va fer el salt a la Cambra catalana ara farà pràcticament una dècada. Lidera el primer grup de l’oposició en un Parlament menys tensat per la qüestió catalana. De fet, els socialistes estan oberts a negociar els pressupostos del 2022 amb el Govern independentista, uns comptes que també tindran a veure amb Sabadell.
El PSC segueix disposat a negociar els pressupostos amb el Govern. A què respon aquest canvi?
No podem permetre una nova pròrroga en els pressupostos del 2022, perquè condicionaria l’augment en les inversions i les plantilles. No tindria cap sentit mantenir uns comptes pensats abans de la pandèmia. Així que, si el Govern no se’n surt amb la CUP, nosaltres estem disposats a parlar-ne.
A Sabadell fa dècades que s’esperen equipaments, com les noves seus dels jutjats i dels Bombers o la residència de gent gran. Ho consideren inversions prioritàries?
El grup parlamentari socialista, molt representatiu del país, hi està a sobre. És intolerable que hi hagi tantes inversions pendents des de fa anys a la ciutat o que, per exemple, tinguem un miler de barracons escolars a Catalunya. El Tripartit va fer una gran inversió en infraestructures i des d’aleshores s’ha fet poca cosa. El Govern no té grans projectes i li falta ambició… la falta de cohesió interna en afers importants, com l’ampliació de l’Aeroport del Prat o els Jocs Olímpics d’Hivern, va en contra de Catalunya i de la sortida econòmica després de la crisi del coronavirus.
Junts ha proposat crear una comissió sobre el deute de l’Estat amb Catalunya en matèria de finançament. Què en pensa?
Les administracions necessiten temps per executar les inversions. Passa a l’Estat i també a la Generalitat. Hi ha empreses públiques catalanes, com l’Incasòl i FGC, amb graus d’execució d’entre el 40% i el 60%. Analitzem el que calgui, però analitzem també com ha baixat la inversió de la Generalitat en el territori: dels 4.000 milions que destinava el Tripartit, ara estem en poc més de 1.000 milions… També hi ha una centralització a Catalunya amb Barcelona i s’han de fer millors infraestructures i donar avantatges per atreure inversions al territori, com al Vallès.
/ VICTÒRIA ROVIRA
És del Maresme. Justament a Mataró es va constituir l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità fa unes setmanes. Com valora la iniciativa?
La segona corona de Barcelona ha de lluitar en comú perquè té problemes similars en matèria d’infraestructures, mobilitat, i inversions empresarials. Les reclamacions no són noves, venen de fa dècades, però les nostres debilitats han crescut. Barcelona està molt tancada en ella mateixa i hem de ser capaços de fer polítiques per a tot l’arc metropolità, una de les regions més potents del sud d’Europa.
En què s’ha de traduir l’Arc? Creu que ha de tenir competències i capacitat executiva?
Abans de prendre una decisió, potser hauríem de revisar el model territorial de Catalunya, un debat etern. Jo em pregunto molts cops: com és que l’Àrea Metropolitana de Barcelona arriba fins a Viladecans i no a Mataró? El país ha evolucionat. Cal una reflexió seriosa sobre una organització territorial de fa dècades i que no s’adequa a la realitat actual.
S’han de reduir els nivells administratius?
Si aquest és el camí, és evident que hem d’anar cap a una racionalització. Ara bé, tampoc m’agrada el discurs fàcil d’alguns partits polítics d’eliminar administracions, perquè hi ha molts ajuntaments que necessiten el suport dels consells comarcals o de la Diputació. No vull fer demagògia, cal una anàlisi exhaustiva.
Pel que fa als Mossos d’Esquadra i els atacs que pateixen, el Parlament fa poc va rebutjar una proposta de resolució de suport presentada pel grup socialista.
Va ser rebutjada pels partits del Govern. I és curiós que el dijous passat ERC va presentar un text idèntic al nostre i hi va votar a favor… Vull pensar que són conscients dels seus errors i que rectifiquen, però no me’n refio gaire. El Govern segueix pivotant al voltant de la CUP. ERC i Junts han comprat el seu discurs en qüestions com la seguretat i la desobediència, unes tesis que mai hauríem esperat de partits d’ordre.
