Només va durar dotze anys. El monument de la Vaca Cega, homenatge al poeta Joan Maragall i a l’escultor Manolo Hugué, obra de Camil Fàbregas, només va estar dotze anys adossat a la paret de la Casa Duran.
Cap dels tres era nascut a Sabadell, però aquesta condició no era obstacle perquè hi hagués a la ciutat un gran homenatge a l’insigne poeta i al gran escultor. Així ho va pensar Camil Fàbregas. Joan Maragall era nascut a Barcelona, però fill d’una sabadellenca. Pere Quart li va recordar la seva ascendència quan li va escriure: “Don Joan, excusi la franquesa, però no oblidi que vostè i jo venim de Sabadell, poble d’estar per casa. Al capdavall som bàrbars”. Manolo Hugué, nascut a Barcelona, va viure a Caldes de Montbui amb la seva companya Totote i la seva filla adoptiva Roseta. Camil Fàbregas i Dalmau es pot considerar com un sabadellenc nascut a Moià.
El nexe d’unió de l’homenatge en forma d’escultura seria el poema de Maragall La vaca cega, del qual Manolo ja havia fet diversos esbossos però que mai va poder realitzar. Pere Quart, també, amb el seu sentit satíric va escriure La vaca suïssa, una al·locució directa a La vaca cega:
“Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo sóc la vaca de la mala llet”.
A inici dels quaranta, Camil Fàbregas va conviure amb Manolo Hugué a Mas Manolo, la seva residència de Caldes de Montbui, on el va ajudar desinteressadament a acabar alguna de les seves darreres obres, quan les seves mans començaven a estar anquilosades. Per a Camil Fàbregas, Manolo Hugué era més que un mestre, l’admirava amb fervorós entusiasme. Els separaven 34 anys i els unia una relació de mestre-alumne. El mateix Manolo va fer despertar a Fàbregas una gran admiració per Joan Maragall. Li recitava les seves poesies i li explicava les vivències que havien compartit. A Camil Fàbregas la convivència a Caldes de Montbui li va fer augmentar la seva admiració per Manolo i li va fer néixer la fascinació per Joan Maragall. Sempre va pensar a lloar-los amb una escultura conjunta.
Monument a la Vaca Cega a la Casa Duran. Sabadell, 1992 / cedidaMonument a la Vaca Cega a la Casa Duran. Sabadell, 1992 / CEDIDA (AHS)
L’any 1976 Camil Fàbregas va presentar a l’Ajuntament de Sabadell un projecte segons el qual, al fons, adossat a la paret, el gran relleu de la vaca cega i al davant un abeurador que rebria aigua d’un quadrat arquitectònic com un pou pagesívol coronat per l’escut de Sabadell en bronze, que sostenia ensems les dues làpides, la de la poesia i la de la dedicació del monument, amb els perfils d’en Manolo i d’en Maragall. I tot el conjunt enjardinat, ben il·luminat i emmarcat amb una reixa artística i baixa de ferro forjat.
El dia 7 de desembre del 1976 l’Ajuntament acceptava l’oferiment gratuït de Camil Fàbregas. El lloc triat per ubicar-lo va ser la paret de la Casa Duran que dona a la placeta del Pedregar. Hi havia un pressupost de 300.000 pessetes, però era evident que s’havien quedat curts. Entre el projecte i l’obra final hi va haver sensibles diferències. Al costat de l’escultura de la Vaca Cega es van posar les dues làpides, la del poema i la dels perfils, i punt. No es va enjardinar, no es va il·luminar, no es va posar la reixa artística. Ni es va inaugurar.
Diverses entitats ciutadanes, culturals i polítiques, es van oposar amb vehemència a aquella escultura. Òmnium Cultural de Sabadell parlava de “gra de pus” i refusava aquella obra tot argumentant: “Ens dol l’aparició d’un gra de pus quadrat a la façana de la Casa Duran, escortat per dues làpides mortuòries i per un xiprer solitari”. La UES, adduint l’episodi de l’any 1957 en què va defensar amb fermesa la integritat de la Casa Duran, demanava el canvi d’emplaçament de l’escultura. El PSC (PSOE) parlava de manca d’estètica del conjunt de l’obra. L’Associació de Veïns del Centre opinava que aquell monument tenia caire funerari. Tots plegats demanaven que fos retirat de la placeta del Pedregar i fos situat a algun altre lloc.
El juliol del 1981 la Delegació d’Obres Públiques i Urbanisme de l’Ajuntament va encarregar un informe per trobar l’allotjament definitiu d’aquella obra. L’informe suggeria diferents espais: el passeig de Santa Teresa, el bosc de Can Borgunyó, el parc de Catalunya, la plaça d’Antoni Llonch, o, fins i tot, una altra paret de la placeta del Pedregar.
L’any 1992, despès que l’obra rebés ultratges amb pintades i bretolades, el mateix Camil Fàbregas va demanar al batlle Antoni Farrés que l’escultura fos retirada. L’empresa Construccions Roviras, la mateixa que l’havia col·locat, va retirar-la, deixant ben neta la paret de la Casa Duran. Acabava així el que per a Camil Fàbregas ja era un malson. Va reconèixer que havia pecat de vanitat en considerar-se capaç de fer que els sabadellencs honressin dos grans homes.
De totes maneres, no es va estar d’escriure, imitant Pere Quart:
“Temps era temps ací hi hagué una vaca cega:
Ara sols hi resta el record de la mala llet”.
