Pels petits negocis sovint passen diverses generacions. Els fills són qui se n’acaben fent càrrec amb la il·lusió i perseverança que els han ensenyat des de petits. Aquest és el cas de Montserrat Soy (Sabadell, 1959). La seva mare va obrir la sabateria Calçats Soy l’any 1962, al barri de La Creu Alta, i la Montserrat va heretar-la l’any 1979, quan només tenia vint anys. Des de llavors, ha tirat el negoci endavant, fins a convertir-lo en un dels més històrics de Sabadell. A principis de l’any vinent, però, ella i el seu marit, qui també treballa a la botiga, es jubilaran i tancaran el negoci.
“Ha arribat el moment de començar una nova etapa. Fa 42 anys que estic al capdavant de la sabateria, ja és hora de tenir temps per fer altres coses”, explica la Montserrat. Calçats Soy ha aguantat tot aquest temps gràcies a la qualitat dels seus productes i un servei pròxim als clients, assegura ella. “A diferència de les grans superfícies, nosaltres oferim un tracte molt personalitzat”, afirma.
L’interior de la botiga Calçats Soy / VICTÒRIA ROVIRA
Nostàlgia pels petits negocis
Tanmateix, la copropietària de Calçats Soy opina que la gran majoria de petits negocis estan en perill de mort. “La botiga de tota la vida s’està perdent. Als meus fills els dic que si compren tant a les grans superfícies, no hi haurà petit comerç i les ciutats seran fosques. Per desgràcia, és el futur”, lamenta.
D’altra banda, la Montserrat ja ha rebut visites a la botiga de persones que lamenten que el negoci tanqui. “Tenim clients de tota la vida que els sap molt greu que tanquem. Moltes generacions han passat per Calçats Soy”, expressa. De moment, la Montserrat no té clar si faran un acte de clausura de la botiga. “Teníem previst fer-ne per al 75è aniversari, però va esclatar la pandèmia. Ho valorarem, perquè són molts anys d’activitat”, finalitza.
