La Martina li va dir una nit: “No estic cansada”. I així evidenciava que no tenia cap intenció d’adormir-se. Era abril del 2020, en ple confinament. I el que va sorprendre Jofre Llombart és que no digués que no tenia son. “Sinó que no estava cansada! És que davant d’això, què fas?”, va explicar ahir a La Llar del Llibre, amb un somriure. “Potser no estàs cansada, però si li preguntem als teus peus, potser sí”, li va respondre aquella nit pandèmica.
I després, intuïtivament, li van preguntar a les cames. Als malucs. A l’esquena… Un recorregut per les parts del cos humà. I així, Llombart es va inventar un conte oral per ajudar els seus fills a relaxar-se i agafar el son.
De fet, l’endemà, la Martina li va demanar que li tornés a explicar el conte de les parts del cos. Ella mateixa va conceptualitzar que el seu pare s’acabava d’inventar un conte.
El conte va tenir tant d’èxit (emocional i somnífer) que Jofre Llombart el va enregistrar, va començar a circular per WhatsApp entre els seus amics, després va superar barreres de gent coneguda o no, i es va tornar viral. Aquesta és la intrahistòria d’aquesta història. I ara, és el llibre Hi havia una vegada un cos.
Llombart el va presentar ahir a La Llar del Llibre, on va revelar que precisament la seva primera feina cobrant va ser de cangur: “Jo llavors tenia 16 anys i no hi havia PlayStation ni res. Els explicava contes”. De fet, podria ser un preludi de la seva feina narrant i locutant, que després ha desenvolupat com a periodista radiofònic.
Llombart, de fet, va ser durant un temps el corresponsal de Catalunya Ràdio al Vallès Occidental. “Recordo que aquí a Sabadell vaig cobrir l’anunci d’Antoni Farrés dient que deixava l’alcaldia”.
A més a més, ha estat la segona veu d’El món a Rac1, amb Jordi Basté, durant vuit anys. Actualment, és el secretari de Difusió de la Generalitat.
Però ahir, amb Hi havia una vegada un cos, tan sols era un adult escrivint sobre el vincle entre pare i fills. I no és poc.
