[Per Josep Mercadé, periodista]
La cimera del clima de Glasgow ha encetat una nova forma de comunicar els efectes de l’escalfament global. Hem passat de l’esperança de poder revertir la situació a dir-nos amb una gran contundència que ja hem perdut el tren, que ja no podem tirar enrere, que ja no és possible revertir-ho i, com a mal menor, que potser podem retardar una miqueta la inevitable destrucció del planeta fruit del nostre comportament global.
Vist així en fred, els missatges que es desprenen de la COP26 ens poden deixar molt tocats. Algú dirà que no és cap novetat, que ja fa temps que es veu el que està passant, o que la humanitat –un terme d’allò més eteri– no n’aprendrà mai. O millor dit, com proclamava la Greta Thunberg: “bla, bla, bla…”.
Certament, la globalitat ens ofega. Per tant, una mirada més local ens ha de permetre fer front a l’allau de missatges de cataclisme. No ens podem resignar a aquest fatalisme. I és que venim tots plegats d’un període en què la por està sent una arma per frenar la població.
Ho estem veient encara amb tot allò que està relacionat amb la Covid-19. A través de la por s’ha intentat modificar pautes de comportament, tot i que aquesta insistència provoca reaccions contràries que dificulten, de forma global, sortir d’aquest embolic sanitari que ens manté tan trasbalsats.
En aquesta cimera sobre el clima també estem veient com es vol utilitzar la por per conscienciar el món sobre una realitat que, a la vegada, ens diuen que és irreversible. Doncs, si ja no hi podem fer res, com volen que siguem curosos amb el medi ambient, que modifiquem pautes de comportament i tot allò que comporta per millorar la nostra existència? Crec que la forma de comunicar està incidint molt negativament en la resolució dels problemes.
Si, a més, hi afegim la difusió de missatges amb un to de cataclisme que provoquen reaccions de pànic, tot encara es complica molt més. Ho estem veient amb les alertes a Àustria sobre una apagada a tot Europa. El resultat immediat està sent, entre d’altres, acaparar aparells per poder cuinar i tenir llum sense electricitat. Accions espontànies, sense cap mena de lògica, però que a algú li deu anar bé. Vaja, una mica com allò del paper de vàter i la pandèmia… De la mateixa manera, si som mal pensats, potser la por pot fer mantenir obertes uns quants anys més les centrals nuclears. Estiguem alerta i oberts a les petites accions del dia a dia a favor del planeta.
