[Èlia Soriano-Costa, portaveu adjunta d’Esquerra Republicana]
Fer. Actuar. Donar resposta. Tornar a fer. Durant els mesos de l’emergència sanitària, els governs es van veure forçats a modificar la manera en què es prenen les decisions. Decidir, actuar i, sovint, haver de fer modificacions en vista d’uns resultats sovint parcials, però tan urgents com el mateix moment. No hi havia espai per a la planificació, perquè la realitat oferia cada dia desenes de noves certeses que obligaven a prendre noves decisions per protegir la nostra gent.
A poc a poc, la recerca científica ha anat apamant el virus, i l’emergència ha donat pas al retorn de la necessària planificació de les polítiques públiques: de la gestió del caos es torna gestió per objectius. I aquí és on es mostren les febleses de les polítiques fetes només de cara a l’aparador. Quan l’acció política es guia per la necessitat d’obtenir-ne un impacte mediàtic bonic en lloc de respondre a la voluntat de transformar la societat. El Xec Comerç n’és un clar exemple.
L’octubre del 2020, Esquerra Republicana (el Govern Republicà) anunciàvem la bateria de 29 mesures econòmiques que vam presentar a la Comissió Informativa d’Economia del dia 27 d’octubre per tal de minimitzar l’impacte de les noves mesures sanitàries per frenar l’expansió del coronavirus. Una va ser titllada de “deslleialtat per part d’ERC”: el govern del PSC deia que feia molt de temps que treballava per implementar la mesura “els propers mesos”. Amb la nostra acció propositiva per donar resposta a la crisi econòmica a la ciutat, els havíem aixafat la foto.
L’octubre del 2021 es presenten finalment les bases del xec. No va ser només ERC qui va dir que arribava tard, que hi havia limitacions incomprensibles en el període de temps per fer-ne ús o que la seva implementació generava escletxa digital. El govern de Marta Farrés ha tingut un any i “molt de temps” per implementar una proposta que ha arribat tard i que és insuficient. Només aparador.
I com que és una mesura pensada només per generar unes quantes fotos boniques, quan s’hi comença a treballar, apareixen dificultats en la gestió, comerços sense informació, establiments que decideixen desistir-ne per dificultats tècniques, i, sobretot, un ús ínfim del xec. Això porta al desgavell del ple de novembre, en què el govern (PSC, Junts i la regidora no adscrita) han de presentar a correcuita una pròrroga de la campanya.
A hores d’ara, només un de cada quatre comerços de la ciutat si s’ha adherit. Només un de cada deu llars n’ha fet ús. Això vol dir que el 90% dels xecs estan sense utilitzar i que tres de cada quatre establiments no preveu la possibilitat d’acollir-se a la mesura. Tot plegat ha resultat ser un nyap. Una gestió clarament deficient ha demostrat que darrere el titular no hi havia cap voluntat real de transformar.
La manca de respecte a la ciutat fent notes de premsa en què s’anuncien els canvis abans de la votació del ple, pretendre que els representats polítics votéssim qualsevol mesura sense ni haver-ne pogut veure la documentació, el fet que la tinenta d’alcaldessa no pugui respondre a la sessió ni una sola de les preguntes sobre les dades que han dut a proposar aquesta pròrroga, tot plegat és una mostra més d’aquesta acció política per a la foto, tan perjudicial per a Sabadell.
El Govern Republicà de Sabadell defensem, des d’una visió progressista, una acció innovadora i transformadora. Des de la vocació de servei públic, treballem per contribuir a una governança participativa i transparent. No renunciem a continuar fent propostes sòlides, honestes i generoses per a la ciutat. I continuarem fent-ho malgrat que la vella política ens acusi de deslleials. De la mateixa manera que no deixarem de denunciar la deixadesa en l’aplicació de les polítiques públiques encara que a algú no li pugui agradar que, d’un nyap, en diguem així: “nyap”.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
