EL PERSONATGE

Jordi Melis (La Sandvitxeria): Pastissos i salats de l’home que no s’ho acaba de creure

La trajectòria del sabadellenc Jordi Melis es ressegueix com un fil ben traçable, en què tot i les diferents crisis que ha viscut, sempre ha tirat endavant gràcies al seu tarannà: “Mai m’ho he cregut”. Amb més de trenta anys d’experiència en el sector de la restauració, capitaneja La Sandvitxeria, un local especialitzat en aquest tipus d’entrepans que s’ha guanyat ser una referència de la gastronomia local, quatre vegades guanyador del concurs de tapes Destapa’t, organitzat pel Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de Sabadell. I des de fa uns anys s’està fent un nom entre els que busquen menjar sense gluten.

Jordi Melis, cuiner i copropietari de La Sandvitxeria / VICTÒRIA ROVIRA

Melis és inquiet i no para de provar noves receptes des que va entrar al món laboral. La seva passió per la cuina el va portar a descartar treballar amb el seu pare i als 15 anys va començar a fer d’ajudant de la mítica pastisseria La Lionesa del Passeig. “Els dos primers mesos no vaig cobrar, però els diumenges m’enduia les postres a casa!”, recorda. Allà ja va començar a fer canapès, com barres salades amb diferents gustos; especial record per a les de gambes, lluç o cranc. Hi va continuar treballant durant quatre anys (aleshores ja fix), fins que va anar a treballar a la també mítica pastisseria Sàbat de Sant Cugat.

Una ‘Xapa Pizza’ de Melis, feta amb pa de xapata cruixent, burrata, crema de formatge, tomàquet cherry, rucula i salsa pesto/ VICTÒRIA ROVIRA

Aleshores, aquest establiment obria un restaurant de sandvitxos i això va ser un punt d’inflexió per a Jordi Melis, que hi va entrar quan en tenien 12 tipus diferents a la carta i en va sortir havent-ne preparat de 200 gustos diferents. Aquesta combinació de coneixement de pastisseria i sandvitxeria el va portar el 1987 a obrir el seu propi local al carrer del Doctor Puig, 4 (Centre), amb el seu germà Xavi i la seva dona, Montse Monterde. Després de l’embat de la pandèmia, manté l’esperit de no creure-s’ho, sabedor que alguna cosa fa bé, però sense caure en l’autocomplaença i mantenint les ganes de treballar per continuar gaudint a la cuina i servint a la taula.

Comentaris
To Top