[Per Nani Valero, portaveu de la Crida per Sabadell]
En el ple municipal de novembre es va generar un debat, amb certa tensió, sobre el model de participació a la ciutat. La discussió va girar al voltant de la gestió que ha fet el govern del PSC, a través de la regidora no-adscrita Marta Morell, al voltant de les obres de renovació de la plaça de la Llibertat, al barri de la Concòrdia. D’aquell pacte d’inici de mandat –el Pacte de la Concòrdia– poc en queda: Morell expulsada de Podem i declarada non grata per l’associació veïnal del barri. I un projecte per a la plaça que, per difícil que sembli, ha assolit el consens de no agradar a ningú.
El conjunt de regidores de la ciutat s’escull mitjançant un procés de participació que té lloc cada quatre anys. La tasca dels càrrecs electes comporta una gran responsabilitat i exigeix que es treballi amb dedicació i compromís pel benefici col·lectiu. I insisteixo, mai no pot ser pel benefici individual, malgrat que aquest fonament ètic –malauradament– no sigui compartit per tots els electes. Tanmateix, la democràcia no és només votar les persones que ens representen, com algunes veus ens pretenen fer creure.
La participació activa, amb capacitat d’incidència efectiva en la realitat municipal, és un pilar fonamental i imprescindible per a la salut democràtica d’una ciutat. I aquesta es fa en el dia a dia, no només cada quatre anys. Perquè mai no es pot deixar tot en mans de qui ens governa. La ciutadania ha de poder participar en la presa de decisions i ha de poder actuar en el seu entorn. Les persones que viuen en un determinat barri o coneixen un determinat àmbit són les més indicades per guiar l’acció municipal a l’hora de plantejar actuacions a fer.
Aquelles que creiem en el gran potencial dels processos de debat i presa de decisions compartides som del parer que la ciutat necessita escoltar totes les veus per construir el futur de la ciutat. Per això, durant el mandat del Govern de Transformació, es van engegar els pressupostos participatius, on es posava a disposició de la ciutadania un milió d’euros per invertir en els projectes amb més suports. No només es tracta de fer debats oberts sense efecte vinculant, totes tenim dret a decidir sobre el que es fa a Sabadell.
El govern actual, a més de desmantellar els pressupostos participatius sense oferir-ne cap alternativa, ha reduït la participació a una sèrie d’espais consultius sense incidència real en les problemàtiques que afecten la ciutadania. Estocada rere estocada, l’equip de govern pretén amagar, darrere d’uns espais merament informatius sense poder real i poc accessibles, una forma de fer política unilateral i autoritària. Ho vam veure amb la Festa Major d’enguany i ho veiem ara amb el projecte de la plaça de la Llibertat, i des de fa dos anys veiem com ignoren als paradistes del Mercat de Campoamor.
La participació no és una finalitat en si mateixa, és un mitjà per a la construcció de quelcom col·lectiu. És en aquest procés de construcció col·lectiva que les persones i els grups es reconeixen: en les seves potencialitats, en les seves capacitats i en els seus compromisos. Més enllà del parlar per parlar i de generar titulars de govern, la participació real és una eina complexa i enriquidora, de vegades difícil de gestionar, però absolutament necessària si volem construir una ciutat a la mida de les necessitats de les persones que hi viuen.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
