Una hora tan atípica com les 20.46 h sortirà a l’escenari Pemi Rovirosa (el Vendrell, 1969) i els cinc músics d’Els Invictes. Ho faran a la sala Vade Música (plaça de Laietana, 8), que com un miracle o un suïcidi, va obrir les portes al juliol del 2020. Justament, l’any de la pandèmia i les restriccions. En plena remuntada per l’obetura de l’oci nocturn, Va de Música acull divendres la visita del mític guitarrista de Lax’nBusto.
L’he llegit dir que aquest és un disc del confinament.
No estava premeditat que finalment es convertís en un disc. Però sí, perquè hi anava fent algunes cançons. I a més a més, fins llavors no havia tingut temps per aturar-me i fer les coses amb tanta reflexió. La Covid, justament, ens ha donat temps.
Així que la pandèmia ha afavorit la creativitat o ens va portar un bloqueig mental?
Jo crec que encara no hem vist tot el que s’ha gestat durant la pandèmia i que anirà sortint en els pròxims temps. Potser tenim una sobredosi de creativitat i tot! També és cert que es va treballar molt des de casa i això fa perdre una mica la qualitat de gravar a l’estudi.
Amb la reobertura de l’oci nocturn, sou optimistes amb que les sales programin més concerts?
Ara veurem la llum! Fins ara, el que hem fet és adaptar-nos a diferents formats: en acústic, en elèctric, més reduït… Però ja hem fet concerts amb quasi tots els membres de la banda Els Invictes. A Sabadell serem sis músics: Jordi Mena, Nerea Bassart, Juan Antonio Campos, Jorge Linares, Adrià Farré i jo mateix.
Ja havies estat a la ciutat?
Ui, sí! Amb Lax’n’Busto hi vam tocar molt! Recordo per exemple un concret al parc de Catalunya. I quan vam fer la gira de concerts, un bolo a La Faràndula.
I quin públic creus que et trobaràs divendres a Sabadell? Els seguidors de Lax? O renovat?
Doncs el públic de Lax’n’Busto suposo que en part, però també espero que molta gent ho descobreixi de nou. És cert que no és un disc per ballar ni de Festa Major. Hi ha molt d’arranjaments, molts músics, molts matisos…
Estampa d’una acuació de Rovirosa i Els Invictes / DS
Dubtava sobre si demanar per Lax’n’Busto, doncs potser sents que eclipsa els altres projectes que tens ara.
Bah… Després de 35 anys, és part de mi. Cap problema! Ara ens pregunten si tornarà. Però no sabem ni què dir. Estem a l’espera que arribi una espurna que ens motivi.
Per primera vegada, hi ha cançons en castellà. Vol reflectir la realitat lingüística del país?
Realment és perquè estan escrites amb el meu amic Javier Gil. I a més a més, les cançons ho demanaven. No hi havia un motiu clar. Però si dona certa normalitat a la realitat que vivim, perfecte.
Fa dos anys va compondre la cançó del Tsunami Democràtic. Quina voldria compondre d’aquí a dos anys?
Alguna cançó que expliqui que hem fet un pas endavant, que seguim junts, amb menys individualisme. Que veiem la llum.
